Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Divendres 24 de febrer al vespre va aparèixer davant la porta del reixat una simpàtica gossa, ja gran, tirant a iaia, una mica bruta i amb nusos al pèl. Insistia que volia entrar i els meus gossos des de l’altra banda, fent gresca. Li vaig dir que marxés a casa i ella em mirava tot bellugant la cua amicalment. Em semblava haver-la vist pels voltants més d’una vegada. Vaig fer passar els meus dins de casa. A veure si així es cansava i tornava a casa seva.
En arribar el meu fill i haver d’entrar el cotxe, se li va colar dins del pati. Vaig haver de parlar-li a l’animal: “Viiinga, vés a caaaasa, que deuen estar cuscaaaant”. I va sortir tan alegre com havia entrat. Més tard, quan va arribar la meva filla, tres quarts del mateix. No duia xapa i no era hora d’anar a cal veterinari ni a la gossera. Així que li vam fer un jaç al jardí i allà va passar la nit. La meva filla és una noia que, si no li pares els peus, recolliria tots els animals que es troba al carrer. Igual que la seva mare, però amb més energia.
L’endemà al matí vam investigar d’on venia i resulta que era de dos carrers més amunt i que, al bar del costat de casa, ja la coneixien d’altres vegades. Quan vam anar a tornar-lo, ni les gràcies, ni se n’havien adonat que faltava des del dia anterior.
Vam tornar indignats i decebuts amb aquesta actitud. I és que, abandonar els gossos no és solament obrir la porta del cotxe i deixar-los enmig de la carretera. Per a tenir animals caldria passar unes proves i obtenir un carnet igual que fem amb el cotxe. I si suspens, res de res.
En arribar el meu fill i haver d’entrar el cotxe, se li va colar dins del pati. Vaig haver de parlar-li a l’animal: “Viiinga, vés a caaaasa, que deuen estar cuscaaaant”. I va sortir tan alegre com havia entrat. Més tard, quan va arribar la meva filla, tres quarts del mateix. No duia xapa i no era hora d’anar a cal veterinari ni a la gossera. Així que li vam fer un jaç al jardí i allà va passar la nit. La meva filla és una noia que, si no li pares els peus, recolliria tots els animals que es troba al carrer. Igual que la seva mare, però amb més energia.
L’endemà al matí vam investigar d’on venia i resulta que era de dos carrers més amunt i que, al bar del costat de casa, ja la coneixien d’altres vegades. Quan vam anar a tornar-lo, ni les gràcies, ni se n’havien adonat que faltava des del dia anterior.
Vam tornar indignats i decebuts amb aquesta actitud. I és que, abandonar els gossos no és solament obrir la porta del cotxe i deixar-los enmig de la carretera. Per a tenir animals caldria passar unes proves i obtenir un carnet igual que fem amb el cotxe. I si suspens, res de res.