Història de la tradició de Diumenge de Rams

Aquesta diada tan celebrada als països cristians invoca l’arribada triomfal de Jesús a Jerusalem, on fou rebut entusiàsticament per la multitud amb palmes, branques i rams de llorer i olivera. Pel que fa a la mainada, normalment les nenes porten palmes i els nens, palmons. Quan són més bordegassos, duen alguna branca de llorer, poques, i la gent més gran alguna palmeta o bé un ram de llorer. L’olivera, per aquests entorns s’ha deixat d’usar, ja que no és una contrada de gaires oliveres, a diferència de les comarques tarragonines o lleidatanes. El llorer normalment en aquest temps és ben florit, i la majoria de mestresses, després de Rams el fan assecar per poder-lo fer servir durant tot l’any per adobar els guisats. Segons un costum antic, les fulles d’aquests rams beneïts només tenen virtut fins al dia de Rams de l’any següent, i el que resta del ram vell s’ha de cremar a la llar de foc, si no es vol que porti desventura per a la casa. A les fondes i cases de fer menjars, portaven a beneir uns rams de llorer ben grossos per tenir-ne prou per durar tot l’any, perquè creien que era un mal averany no arribar a l’any següent amb aquest producte per als guisats.

Les palmes treballades no es van posar de moda fins als voltants del 1860. Els cistellers del pla de Llobregat van ser els primers a dedicar-s’hi i les portaven a vendre al mercat de Barcelona. Però aquest costum aviat l’agafaren els cistellers de Barcelona en comprovar que era un bon negoci. Aquestes palmes i aquests palmons, un cop passada la diada, s’acostumen a penjar del balcó de la casa, on es diu que és de bon auguri per a la família.
Aquesta diada es manté en tota la seva esplendor: sols s’ha d’observar l’esplanada de la llotgeta a l’hora de la benedicció per comprovar la il·lusió de la gent per fer aquesta celebració.

Aquesta tradició sempre ha estat arrelada a totes les comarques dels Països Catalans. Per exemple, a Mallorca les palmes eren teixides en els convents de monges. Aquestes comunitats tenien molta habilitat i paciència per executar-les i hi posaven molt enginy. Els convents de monges en feien de molt ben treballades per lliurar al bisbe, ja que aquest n’obsequiava a totes les dignitats eclesiàstiques i autoritats civils.

Aquesta festa sempre s’ha aprofitat perquè la família pugui estrenar la roba de primavera i estiu de la quitxalla, i si pot ser, dels grans i tot, ja que arriba en un temps molt apropiat per poder-ho fer, si la Quaresma no ha estat primerenca.