Independència: Anem justets

Vull remetre’m al resultat d’una enquesta que ha publicat, precisament, aquell mitjà,  i que es va fer el passat mes de juliol, encarregada per l’Ajuntament i en el marc de l’observatori sociològic. El Diari de Sant Cugat i el TOT també la van donar a conèixer. El resultat ens diu que un 50% dels santcugatencs votarien, en un referèndum, a favor de la independència (un 21% en contra i un 21% s’abstindria). El periodista que dóna la notícia, emportat per l’eufòria, parla de majoria absoluta, però en realitat, com hom sap, un 50%, encara que per pèls, no ho és. La qüestió m’ha portat a la memòria un article que vaig fer el desembre del 2011 comentant la decisió del nostre Ajuntament d’adherir-se a l’associació de Municipis per la Independència. En aquells moments vaig comentar que del que realment s’hauria d’haver parlar és d’Ajuntament per la independència, ja que era un acord dels regidors que no comptava amb un compromís programàtic previ i, a més, hom no s’havia quin grau d’adhesió tenia l’opció independentista entre els santcugatencs. Ara sabem que aquell acord representa, almenys representava fa uns dos mesos, amb prou feines la meitat dels nostres conciutadans, per tant, és molt probable que sis mesos abans (és a dir, el desembre de 2011) el percentatge encara fos més baix. Amb puritat democràtica, doncs, l’acord no era representatiu de la ciutadania local.

Tot plegat ho podem deixar com una anècdota. Però ens ha de fer reflexionar. Si hem de creure el Molt Honorable, allà on anem, sigui on sigui, i hem d’arribar amb grans majories i és evident que avui per avui aquestes no existeixen, ni a Sant Cugat, que sempre estem per sobre de la mitjana en tot. I com es configurin aquestes majories és fonamental. Hom no parla encara de percentatges i, sobretot, de quina composició social i política hauria de tenir aquesta majoria. En tot cas, als de l’ANC se’ls ve feina, ja que, com ha quedat apuntat, anem justets.