La capacitat és de color taronja

Crec que la societat en general, ha anat acceptant i integrant el col·lectiu, però encara ens queda camí a recórrer.

Si el primer cap de setmana de desembre vau estar al (Nou) Mercat Vell, i al vespre vau veure que la il·luminació externa de l'edifici era de color taronja, que sapigueu que era en homenatge al Dia Mundial de la Discapacitat, el 3 desembre. Perdoneu que ratlli el Dis, però quan parlem de persones amb discapacitat, no puc extreure'm de les moltes capacitats que tenen. Una contradicció.


Crec que la societat en general, ha anat acceptant i integrant el col·lectiu, però encara ens queda camí a recórrer.



Hem de deixar enrere la fase o model mèdic, on la persona havia de resultar rendible a la societat, rendibilitat que es trobava supeditada a la rehabilitació o normalització i això significava, en definitiva, supeditar la persona a assimilar-la als altres en la mesura més gran  possible.


Crec que hem de caminar cap a una mirada, on la singularitat de cadascú, ha de ser un valor, i les seves potencialitats han de ser reconegudes tal com són, sumant a les capacitats de tothom.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem