La gran mentida

El nacionalisme català, com qualsevol altre, al llarg de la història ha anat copant espais de poder per tal d’aconseguir l’hegemonia cultural, econòmica i política, fent que el seu discurs sigui el que imperi en l’imaginari col·lectiu de la ciutadania

Tradicionalment, el nacionalisme català com qualsevol altre, ha estat ideològicament de dretes ja que servia per defensar els interessos de les elits dominants. Més endavant, com a excusa per a dividir i enfrontar als treballadors/es fent-los creure que era un deure patriòtic defensar els interessos nacionals, i intentant que oblidessin que la veritable “lluita” era la d’eliminar les exagerades diferències entre rics i treballadors.

Com dic, el nacionalisme català no ha estat menys, tot i que ara vol fer-se un rentat d’imatge i presentar-se com obert, progressista, interclassista i europeista. Breument:
  1. El nacionalisme català, hegemònic a Catalunya, ha canalitzat el malestar social creat per la situació política i econòmica a Europa, dient una premissa: L’origen dels nostres problemes és Espanya. Espanya ens roba! Quan el que està dient és: la resta de treballadors/es us està robant a vosaltres, treballadors/es catalanes.
  2. No ha estat mai una opció europeista. De fet, en qualsevol de les seves expressions en l'àmbit Europeu, l’europeisme és un error. Aquí és el rentat d’imatge el que els fa anomenar-se europeistes.
  3. Només parla del dèficit fiscal, però oculta el superàvit en la balança comercial amb la resta d’Espanya de 68.000 milions d’euros al 2009.
  4. La paraula catalanisme sempre ha estat monopoli seu, bàsicament per excloure i dividir a l’altra ideologia: el socialisme. Fins fa poc, per ser catalanista havies de ser nacionalista. Ara, per ser considerat catalanista, has de defensar la independència.
  5. Mai podrà viure sense l’altre extrem, el nacionalisme espanyol.
  6. La manipulació històrica és fonamental. Repetir fins la sacietat que la guerra de 1714 va ser entre espanyols i catalans, quan en realitat va ser entre dues monarquies. O fer el mateix amb la guerra civil del 36 (aquí és més complicat, però ho intenten) és fonamental per justificar el discurs.
  7. Ells són excel·lents, la resta són uns ganduls addictes a la juerga i la pandereta, que viuen a costa de Catalunya.
  8. Vol instaurar el pensament únic, o amb mi o contra mi. Tot aquell que no estigui alineat amb les tesis nacionalistes és un botifler, espanyolista i opressor del poble català. Intel·ligent forma d’eliminar altres projectes de país, com és el federalisme.
  9. Ha diversificat la marca, però continua sent el mateix. Termes com sobiranisme o independentisme es fonamenten en la mateixa lògica.
  10. Té un component ètnic diferenciador on fins no fa gaire uns eren “els de tota la vida”, i els altres eren classificats com a “xarnegos”. El pas del temps els ha fet minimitzar aquest component i maximitzar l’econòmic.
Tot això sosté la gran mentida de la independència: “Quan siguem independents, tots els nostres problemes s’hauran acabat”.

Segueix @davidgutierrezl a twitter

Més informació
 
Comentaris

Destaquem