La sociovergència també ha arribat a Sant Cugat

La ciutadania a les darreres eleccions municipals va decidir que ja no volia més majories absolutes, s’obria un període d’entesa i acords per tal de garantir la governabilitat de la ciutat. Així ho vam entendre la gent d’ERC-MES  i per això ens vam comprometre a exercir una oposició responsable i constructiva. El 2016 ja vam ser capaços d’arribar a un acord d’estabilitat pressupostària amb el govern de Convergència, que va suposar un avenç important per a la cohesió social i territorial de la nostra ciutat.

Aquesta entesa, amb els seus alts i baixos lògics entre dues formacions polítiques amb projectes diferents, sens dubte va aplanar el camí a la reedició d’un nou acord per al 2017. L’estabilitat garantida el 2016 ho continuava estant el 2017. Un cop més, hem volgut demostrar que des de l’oposició també es pot contribuir a la governabilitat de la ciutat amb idees, projectes, compromís i lleialtat.

En el primer ple de l’any 2017 ja s’ha vist una nova cadira ocupada pel PSC al costat de l’alcaldessa. Costa d’entendre el perquè de trencar amb ERC-MES, que ha permès des de l’inici d’aquest mandat que la ciutat tirés endavant, per incorporar un regidor a govern que no garanteix l’estabilitat, ja que els en falta un per sumar majoria absoluta. I tot això sense que l’alcaldessa ens informés de les negociacions amb el PSC, malgrat tenir un acord signat. El que ja és incomprensible del tot és que aquest suport els l’ofereixi el regidor del PP, des de fora del govern. Una mala notícia per a una ciutat independentista com Sant Cugat, si tenim en compte que els dos partits faran tot el possible per impedir la celebració d’un referèndum.