Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La primera, no cal que us ho digui, és la tan temuda i odiada retallades, però n’hi ha d’altres, que si més no, ens fan rumiar i ens donen un glop d’optimisme tant necessari en moments com els que ens trobem. Si ens aturem un moment a pensar en trobarem bastants, però jo vull aturar-me en una que em fa especialment sentir-me bé. Es la paraula re inventar-se. Ara veureu perquè l'escric així.
Sabem el que és inventar quelcom i per tant podem tenir una idea, si més no, bastant concreta del que és aquest terme. La societat corre molt, potser més del que voldríem en alguns casos, i el que en temps passats es produïa en un segle, ara esdevé qüestió de 15 anys. Les coses corren massa i les persones possiblement estàvem acostumades a més quietud. Allò que els psicòlegs en denominen la zona de confort.
Sigui com sigui aquest pensament m’ha fet arribar a la realitat del nostre estimat Sant Cugat. Jo que llegeixo amb interès i il·lusió cada setmana la pàgina del Diari de Sant Cugat de Tomàs Grau per saber com era la nostra estimada ciutat anys enrere, recordo de la meva joventut que Sant Cugat era una població d'estiueig, i finalment vaig tenir la gran sort de venir-hi a viure com el que en deien ciutat dormitori. Ara veig amb satisfacció que el món no s’atura, que els projectes no cessen i que la nostra alcaldessa diu que vol convertir el nostre petit poble/ciutat en un campus universitari. No és cap mala pensada, en la era de la tecnologia, voler ser el centre de les seves aplicacions. No està mal pensat voler fer de la nostra ciutat el referent dels joves tecnològics, i menys mal pensat encara, el voler albergar a casa nostra part important del futur dels que avui són infants en els nostres parcs i zones verdes.
Sant Cugat es torna a reinventar com ho ha fet ja en el passat i això ha de ser un motiu d’orgull per a nosaltres.
Segueix @lluisgodayolgen a twitter
Sabem el que és inventar quelcom i per tant podem tenir una idea, si més no, bastant concreta del que és aquest terme. La societat corre molt, potser més del que voldríem en alguns casos, i el que en temps passats es produïa en un segle, ara esdevé qüestió de 15 anys. Les coses corren massa i les persones possiblement estàvem acostumades a més quietud. Allò que els psicòlegs en denominen la zona de confort.
Sigui com sigui aquest pensament m’ha fet arribar a la realitat del nostre estimat Sant Cugat. Jo que llegeixo amb interès i il·lusió cada setmana la pàgina del Diari de Sant Cugat de Tomàs Grau per saber com era la nostra estimada ciutat anys enrere, recordo de la meva joventut que Sant Cugat era una població d'estiueig, i finalment vaig tenir la gran sort de venir-hi a viure com el que en deien ciutat dormitori. Ara veig amb satisfacció que el món no s’atura, que els projectes no cessen i que la nostra alcaldessa diu que vol convertir el nostre petit poble/ciutat en un campus universitari. No és cap mala pensada, en la era de la tecnologia, voler ser el centre de les seves aplicacions. No està mal pensat voler fer de la nostra ciutat el referent dels joves tecnològics, i menys mal pensat encara, el voler albergar a casa nostra part important del futur dels que avui són infants en els nostres parcs i zones verdes.
Sant Cugat es torna a reinventar com ho ha fet ja en el passat i això ha de ser un motiu d’orgull per a nosaltres.
Segueix @lluisgodayolgen a twitter