Macià vs Companys amb Peces Barba al fons

Fa pocs dies vaig tenir ocasió de veure per TV3 la pel.lícula de Manuel Huerga que porta aquest títol tan suggestiu i, malauradament, encertat

Una realització que parteix de la idea, brillant segons el meu parer, de reproduir els fets del 14 d’abril de 1931 i dies posteriors, a partir d’una suposada entrevista dels dos polítics esmentats i tots aquells que els voltaven i formaren part dels esdeveniments històrics que tan van influir desprès en el nostre país.

La pel.lícula enforteix una mica el meu escepticisme pel que fa a la possibilitat d’aconseguir en el temps, un temps si voleu flexible i sense cercar impossibles a curt termini, la independència de Catalunya dins de l’Europa que, precisament, aquests dies també ens mostra les seves dificultats per ser i mantenir-se.

La incapacitat per arribar a una entesa entre tots aquells que, sembla, donen suport al mateix sentiment d’una Catalunya com a nació es mostra en aquesta recreació crua i autèntica que jo entenc repetida i repetida en el temps com un malson que sempre acaba igual.

Ara, per arrodonir els aspectes externs d’aquesta roda que gira i gira sempre en el mateix sentit, abans Maura o Alcalá Zamora, tenim les declaracions (broma diu aquest pare de la Constitución Española) del senyor Gregorio Peces Barba que comenta que potser sí que hagués estat millor que Castella hagués deixat als catalans i s’hagués quedat amb Portugal i no a l’inrevés.

Deixar o quedar-se. Ells són els que decideixen. Està clar o no?

 
Més informació
 
Comentaris (1)
Xavier Olivera Fa 7 anys
El problema, per dirñho d'alguna manera, és que en democràcia no tothom pensa igual i, a més, pot expresar-se. No està clar, com pregunta l'articulista, que TOTHOM que vol marxar volgui marxar de la mateixa manera i, problemes de la democràcia, quan trobem els que volen marxar de la mateixa manera sempre uns voldran anar davant i no acceptaran que siguin altres que vagin davant, problemes de lademocràcia.