Un Ple de suma zero

No és fàcil estar a l'oposició en un Ajuntament. No tens gaires oportunitats de fer-te veure o sentir. Tampoc no has d'incidir en l'acció de govern si els qui manen tenen una majoria consolidada (deixo al marge quins són els factors que més consoliden, almenys a casa nostra). És per tot plegat que s'ha creat la figura de la moció. Una figura que sempre he pensat que té poca utilitat, però de la que no es pot prescindir.

Hi ha quatre tipus de mocions: les de tipus general que no obliguen a res i, per tant, el govern municipal pot votar; les de tipus general marcadament ideològiques que forcen votacions diferents, estiguis al govern o no; les de tipus local que són tan evidents que no hi ha qui s'hi oposi; i, finalment, les de tipus local que obliguen el govern a comprometre's excessivament i, per tant, no són aprovades.

Totes tenen la mateixa eficàcia: molt poca. Unes són un brindis al sol i les altres queden en un calaix. I no estic exagerant. El proppassat Ple del dia 19 es van presentar vuit mocions entre sis grups municipals. Només se'n va aprovar una i és més que dubtós que es porti a terme. Així, doncs, vam viure un joc de suma zero entre el govern i l'oposició i entre la dreta i l'esquerra.

Més info: Palestina i Israel, llicències i immigració, centren el ple municipal

Sé que s'hi va poder escolar alguna perla dialèctica. Una votació es va debatre, però no es va votar i una altra només va comptar amb els vots del grup presentador. Palestina i immigració aquests eren els temes. No cal afegir cap explicació perquè m'entengueu. Malauradament, afegeixo.

Més info: El conflicte entre Israel i Palestina torna a encendre el Ple municipal

Més info: L'oposició en bloc i ERC titllen de partidista la proposta sobre immigració de Junts

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.