Quanta gent ens llegeix?

Després vaig caure en l’error que havia comès. Una visita al web del TOT pot ser que es faci per llegir les notícies, o buscar feina, triar un restaurant o un tècnic de la rentadora. No necessàriament ha de ser un que mira el teu article d’opinió.
I és aquí on vull arribar. Quanta gent ens llegeix? A vegades faig un article i, segons el tema que tracti i com carregui les tintes, penso: “Mare de Déu! Se’m llançaran a sobre.” I després resulta que no reps ni un comentari. I a l’inrevés, quan menys t’ho esperes hi ha algú que et diu la seva. Pocs; però, de tant en tant, passa.

És clar, que pot haver més gent que llegeix els articles i no escriu el comentari. Bé perquè té pressa, perquè no l’interessa, o perquè no sap què dir. I a tu, quan veus aquests escrits, els teus i els dels altres companys de web, sense una paraula de felicitació o de crítica, t’agafa una mena de desfici... I et tornes a preguntar, quanta gent ens llegeix?

S’hauria de crear un invent –si és que no existeix, que sóc més aviat pobre de cultura informàtica– que et pugui dir, no ja qui ha obert la pàgina, ni qui se’n va a les ofertes de pisos, sinó que hagi arribat a obrir el teu article i hagi passat els ulls pels mots que has posat i, a ser possible, que descrigui quins sentiments ha despertat en el lector les teves paraules.
Ja sé que això és envair el camp de la intimitat del lector, però, com que l’estadística és anònima... I millor que sigui anònima. Perquè si arriba a sortir el nom i els sentiments dels lectors, potser ens quedàvem sense amics.