Reflexions sobre el 9 de maig dia d’Europa

Cal destacar en primer lloc que la UE es va crear per dos objectius,  el manteniment de la pau i el progrés econòmic i social en un continent que mai més s’hauria de preocupar per les barreres que suposen les seves fronteres internes. I en segon lloc, el caràcter únic com a organització que no només aplega estats diferents, sinó que representa els seus ciutadans a través d’una assemblea amb una sobirana que pertany a més 500 milions de persones.

                                                                                    

En el moment actual, però, els seus principis s’han pervertit. La veu d’Europa, suposadament la més autoritzada per estendre democràcia, drets humans i justícia social al món, ha estat dividida i titubejant, quan no segrestada pels de sempre. I les fronteres que hem sigut capaços d’eliminar entre nosaltres les hem reforçat per als que vénen de fora: l’objectiu de la nostra falta de solidaritat ha passat de ser el veí del costat per ser el de l’altra ribera del Mediterrani.

                                                                                                              

Enguany l’acte institucional, al claustre del Monestir, va dedicar-se a la nombrosa comunitat italiana que viu actualment a Sant Cugat, coincidint amb el desè aniversari de l’agermanament amb Alba. L’alcaldessa va destacar el caràcter europeista de la nostra ciutat i les virtuts de formar part de la UE, però hi vaig trobar a faltar totes aquestes altres reflexions que a dia d’avui són imprescindibles fins i tot per aquells que pensem que ser europeu té més sentit que mai. Des d’ERC defensem que la unió de pobles europeus requereix un replantejament complet. Volem ser independents per moltes raons, una de les quals perquè la nostra veu sigui escoltada com ho són la de la resta dels estats; i aquesta veu vol influir en fer una Europa més propera, més democràtica i més social.