Sequera

La sequera, la manca d'aigua recurrent i intensa, ja pròpia de la Mediterrània, ara es veu incrementada pel canvi climàtic, generant un clar efecte additiu.

Ara s'ha començat una campanya de sensibilització per incrementar l'eficiència en el seu ús. S'informa de la quantitat d'aigua en els embassaments i de la potencial sequera d'aigua urbana, si no plou i/o s'incrementa l'estalvi.

Res es diu de la sequera real en els nostres camps, que de no ploure aviat i copiosament comprometrà la producció de les properes collites i l'empitjorarà l'estat dels boscos. Tampoc es parla de què l'aigua és gestionada pels sectors de l'energia hidroelèctrica i de potabilització - distribució - depuració.

La sequera és un concepte ecològic i també social. No és el mateix la sequera a Sant Cugat, que al Marroc... Per això, la FAO proposa un llindar de 1700 m3 per persona i any, per sota del qual s'està en situació d'estrès hídric.

A Catalunya a finals de segle s'incrementarà l'evapotranspiració i es reduirà la pluviometria, fent que la disponibilitat d'aigua se situï en uns 1850 m3/ persona/ any, valor proper al llindar d'estrès hídric, que en situacions locals, ja àrides avui, de ben segur les situarà per sota d'aquest llindar.

La història mostra que no hi ha ritus efectius per fer ploure, la tecnologia ens ensenya solucions parcials per la sequera, per tant, sols ens queda recuperar la governança de l'aigua per dissenyar plans de futur realistes on es tingui en compte que aquesta és de tots i per tots i en conseqüència no es pot fer servir en benefici d'uns quants, comprometen el dia a dia i el futur de molts.