Taller d'Escenografia del Teatre-Auditori

La veritat és que tenir un Taller d'Escenografia sota l'escenari del Teatre-Auditori no és un fet habitual, i molt menys que funcioni a bon nivell de quantitat i qualitat de construcció durant més de 20 anys tampoc. A Sant Cugat tenim aquesta singularitat. El Taller d'Escenografia funciona de manera habitual i construeix escenografies, i alguns cops, dissenya, per a les principals produccions de Catalunya, l'Estat espanyol, i alguns cops internacionals.

En més de 20 anys ha construït més de 250 escenografies. És la nostra manera de col·laborar, com a equipament municipal, en les produccions i poder gaudir d'una programació més important i de més alt nivell de qualitat.

Carles Pujol és el Cap de Taller i el dissenyador. És la seva ànima i qui l'alimenta al costat del Toni i el Joan. Però el Taller també són el gran nombre de professionals especialitzats que hi han col·laborat al llarg de tots aquests anys.

El taller d'escenografia és un espai de creació continuat i on mai es fa el mateix. Cada dia és diferent, cada dia s'hi fa una peça nova, que mai serà perpètua, sinó completament efímera, com totes les construccions que s'hi fan. Neixen per a ser reciclades.

S'hi treballa intensament durant la setmana, de dilluns a divendres complementant la feina o no tenint res a veure amb allò que es faci a l'escenari. Alguns cops el Taller munta a l'escenari, i la producció fa residència tècnica al nostre espai. Si a més la tenim en la programació estable, aleshores tanquem el cercle.

Serà el cas de Sota Teràpia de Matías Del Federico, dirigida per Daniel Veronese. A principis de setembre començarem la construcció, muntarem la setmana del deu d'octubre i estrenarem la versió catalana, després d'un stage tècnic i últims retocs, el divendres 14 d'octubre. Tot un repte, un esdeveniment, i un luxe i privilegi cultural.

Aquest trimestre també col·laborarem en la peça teatral Avui no sopem, la nova producció de Coco Comín i un familiar amb Lucrecia, però abans haurem lliurat l'estrena del Grec 2016, Les bruixes de Salem, Claudia al CCCB i Escuadra hacia la muerte, de Paco Azorín, a Madrid, al Centro Dramático Nacional.

Un ritme frenètic, productiu, creatiu i intens que transforma i esculpeix les idees, la ficció en realitat, que només ho ha d'aparentar, semblar, però mai ser-ho, perquè una escenografia és muntar i desmuntar, es transporta i s'ha d'emmagatzemar, en alguns casos. I tot de manera artesanal i elaborada, per assolir una perfecció efímera.

Malgrat això, la tecnologia també ha arribat al taller i els ordinadors faciliten molt la feina. La innovació, la seguretat, la tecnologia, la planificació ha d'estar a l'ordre del dia. Les eines físiques són fonamentals per poder fer una bona feina.

L'escenografia és l'element de l'espectacle que ha d'estar completament al seu servei, i només se n'ha de parlar perquè ajuda a millor la proposta artística del director. Si una escenografia és el protagonista d'un espectacle, malament. I viceversa.