Teatre-Auditori, nova programació (II)

La primera part d’aquesta columna tractava dels 24 espectacles programats pels mesos de febrer a juny i el meu judici de continuïtat, que tan bons resultats des del punt de vista comercial està donant, s’amplia ara al tocar, també de passa volant, una sèrie d’ofertes que complementen la programació bàsica i que, en aquest cas, presenten algunes novetats que em sembla interessant comentar.

Des de fa alguns anys hi ha, habitualment al café de l’auditori i a la biblioteca Gabriel Ferrater, unes sessions titulades genèricament PARLEM DE ... que tenen una acceptació considerable entre el públic. Aquesta vegada, tenim la presència de Roger Alier, Julia Farrés-Llongueras i jo mateix (perdonin la duplicitat) per l’òpera, en Pere Arquillué i l’Emma Vilarasau per “Qui té por de Vírginia Woolf”, Joan Font per “Persèfone” i Francesc Orella i Cristina Genebat per “Hedda Gabler”. Però el que em sembla més suggestiu és obrir una trobada desprès de la funció amb Sergi López i Jorge Picó amb “30-40 Livingstone” i els components de la companyia que presenten la funció en castellà “Razas”, un d’ells Toni Cantó (aquí hi ha un doble morbo). Penso que es tracta d’una novetat que pot donar molt de sí i és una mostra d’un treball acurat del equip del teatre que molta gent, espero, acollirà amb l’interès que suposa poder conversar amb els intèrprets que acabes de veure i contrastar les opinions que es generen, en calent, des de l’escenari i els receptors a la platea.

També penso que és molt remarcable la incorporació definitiva del jazz tant a “Una Hora de Música” com col.laborant amb el Festival de Jazz de Terrassa i fer-ho, a base dels sponsors que encara no han tirat la tovallola, de manera gratuïta. En aquests temps això sembla gairebé impossible.

Petit comentari als espectacles En família on també hi ha la varietat que és marca de la casa. Dansa i conte “La ventafocs”. Titelles i adaptació literària “Gúlliver, al país de Lil-liput”. Música i teatre amb “L’orquestra dels animals” cooperant amb el Gran Teatre del Liceu, que recomano. I finalment, les Macedònies, antigues (és un dir) i les noves.

També es repeteix l’off Teatre-Auditori, col.laborant amb la Xarxa de Centres Culturals Polivalents que, suposo, podria ser una prefiguració de la programació d’aquesta somniada sala B que, em sembla, tardarem en veure. Dansa, teatre i màgia. Jo aposto per “Carmela, Lilí, Amanda” al teatre de Mira-sol amb Neus Pàmies, Noèlia Pérez i la magnífica Isabel Soriano, aquella que feia de grumet al primer “Mar i cel”. Déu meu, quants anys...!

 
Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?