Ulleres de fusta

Aquesta es una expressió que em fa molta gràcia i s'utilitza quan algú actua fent veure que no s'assabenta d'alguna cosa que li podria interessar. Dit d'altre forma, quan fem veure que no ens adonem d'alguna cosa o acció que ens afecta o pot afectar.

Sí, ulleres de fusta es la muntura visual més utilitzada últimament per quasi tothom. No volem veure la realitat que ens envolta. No volem veure la crisi. No volem veure els motius pels quals la nostra societat, la que ens envolta, se'n va en orris dia rere dia sense remei, sense aparents sortides o solucions. No volem veure que no volem veure, etc.

En el nostre entorn esportiu ens passa exactament el mateix, els Clubs parlem i parlem, planifiquem i fem estratègies de futur amb plantejaments del passat. El passat és quelcom que va ser i que ja no tornarà. Els Clubs esportius, tots els Clubs Esportius, deuríem de canviar la fusta de les ulleres per un material mes lleuger encara que amb resultat més dur. Hauríem de començar a conformar un futur més auster, més real. Un futur on l'economia determinarà moltes estratègies però que no és ni de bon tros més dolent pels nostres esportistes, serà un futur més auster i pot ser també un futur més ric en l'aspecte humà i social. Un futur amb més imaginació.

Aquest ús indiscriminat d'ulleres de fusta representa un perill afegit al drama que ens envolta. Un perill que pot suposar un allargament agònic de les nostres organitzacions i pot esdevenir el que no aixequem cap en bastant de temps.

Com us deia, el plàstic pot ser un material més lleuger i també més dur. No sé què passa, però últimament tot són oxímorons.