Molt gran

L’altra dia parlava amb el nostre director esportiu sobre com explicar als nanos la difèrencia entre competició i competitivitat i l’home em va explicar una conversa que va tenir amb el seu fill. Mira -li deia-, el dia que guanyes és normal que et sentis esplèndit, el millor, triumfador envers els teus oponents. Aquesta és una sensació legítima de tot esportista, doncs per això competim, per guanyar, sinó no tindria cap sentit enfrontar-se amb els altres jugadors en el terreny de joc. Però el dia que perdis, segur que et sentiràs malament, potser pensant en què podries haver-ho fet millor. Potser hauries d'haver estat més constant en els entrenaments o potser no has sabut trobar el joc davant dels contrincants. En aquest moment mira l’alegria dels que t’han guanyat, mira'ls-hi als ulls, veuràs la seva felicitat en la victòria. Aquella mirada de poder, de seguretat... Si en aquell instant sents una espurna de felicitat al veure que la teva derrota ha valgut per donar aquella sensació de plenitut als teus competidors, si en aquell moment te n’oblides de la teva angoixa i sens una subtil sensació de benestar en la felicitat dels altres, en aquell moment no ets el perdedor, en aquell moment ets gran, molt gran!!!