Va de pebrots (II)

Actualment disposem de pebrots 365 dies l’any, i com que la planta del pebrot no aguanta el fred i només dóna fruit durant les estacions temperades i càlides, des de finals de la primavera fins ben entrada la tardor, és per això que Almería i Múrcia són les principals zones de producció, on els hivernacles, amb calefacció, en proporcionen el consum de cinc quilos per persona i any, a Espanya.

Seguirem comentant els pebrots de més renom: el pebrot de La Rioja, on el Najerano és el pebrot autòcton de La Rioja; és de color vermell intens, de forma cònica amb una longitud mínima de 16 cm i 6 de gruixària; carnós, però de textura fina; es compra fresc durant la tardor i es conserva durant tot l’any. El pebrot de Gernika és autòcton de Biscaia i es consumeix verd, és petit (6-9 cm), de color verd, saborós i fi, es consumeix fregit; quan es deixa madurar és més llarg i es torna vermell, i si s’asseca es converteix en el popular “pebrot choricero”. El bitxo d’Ibarra es produeix a Guipúscoa; són de color verd groguenc, estrets i allargats (5-12 cm), de secció rodona; de picor suau, s’utilitzen per adobar, en conserva.

Els pebrots més consumits són: pebrot verd italià, és una varietat híbrida de color verd brillant, molt llarg (15-30 cm), estret i deforme, de carn fina i molt apreciat per fregir o per consumir fresc. Pebrot Lamuyo, varietat híbrida, de mida gran (15-20 cm llarg i 2-7 cm diàmetre), de forma rectangular; es venen verds, vermells i grocs, de carn gruixuda i de gust dolç; adequats per fregir, rostir i consumir crus. Pebrot Clovis, varietat híbrida, similar al Lamuyo (rectangular i de carn gruixuda) però més petits quan maduren. Pebrot Califòrnia, varietat híbrida, de forma quasi quadrada (8-14 cm llarg i 8-12 cm ample), de carn gruixuda i superfície llisa; apte per fregir, rostir o farcir, també pot menjar-se cru; poden ser grocs, vermells, taronges, porpres...