Rebeca de León (neteja): “Volem més hores, facilitats per tenir contractes i millor sou"
Històries personals pel Dia Internacional de la Dona en sectors on la presència femenina és majoritària
Rebeca de León va arribar des de Guatemala fa 18 anys. En la seva terra natal ja havia treballat com a netejadora i cuidant persones grans. Ha passat per feines "molt dures". Jornades en què no tenia ni temps per dinar. "Netejar, anar a comprar, fer el menjar per a tota una família, i cadascú una cosa diferent. Tot contrarellotge". La pressió no és només física, sinó també mental: recollir, cuinar, planxar, fer rentadores, fer la compra. "És una tensió constant, estar en una casa i anar corrent per tenir-ho tot".
El seu dia a dia, explica, és molt més que passar l'escombra. "Fer companyia a una persona gran, fer neteja, sortir a comprar... Cada casa i cada persona és un món." Ha conegut realitats molt diferents, algunes que prefereix no recordar. "He tingut experiències en treballs que ho he passat fatal." En alguns llocs, diu, es va sentir explotada. "Com si fóssim cavalls. M'han explotat, m'han cridat, he arribat a treballar amb ansietat. Sense que valoressin la feina." Durant anys va encadenar cases. "Arribava a les 22 h de la nit a casa amb el menjar pendent del meu fill." Recorda jornades de 8 del matí fins a les 10 del vespre. "Sense temps ni de menjar. Arribar a una casa i començar de zero." El maldecap de no arribar a tot, l'ansietat de fer tard, la sensació permanent de córrer.
Quan el seu fill era més petit, va haver de fer més de 40 hores setmanals. "Amb un sou petit, el lloguer, factures, menjar... i els meus pares a Guatemala. No arribava a tot. Estava obligada a treballar més hores." Ara, en canvi, ha pres una decisió clara: "La meva prioritat és el meu fill. No puc permetre'm el luxe de fer més hores, encara que a vegades el sou no arribi. M'he d'organitzar per poder gaudir d'estar amb ell."
També parla de la doble jornada invisible. "Arribem a casa i tenim la mateixa feina: fer neteja i menjar a casa, i això no ho paga ningú." Una realitat que comparteixen moltes dones en un sector clarament feminitzat, sovint poc reconegut i mal pagat. "He cobrat sous que crec que no estan ben pagats, amb l'augment que ha tingut tot. I he tingut contracte, però si no valoren la teva feina, per mi això no té preu."
Ara treballa en una sola casa, 25 hores setmanals. I, per primera vegada en molt temps, se sent afortunada. "Ara em sento valorada." Té la flexibilitat d'organitzar-se i, quan el seu fill no té escola, el pot portar amb ella. "Tinc sort." Per a ella, el Dia Internacional de la Dona és clar: "És el nostre dia. Per reivindicar que no hem de ser explotades a la feina." Demana més facilitats, més conciliació, més estabilitat. "M'agradaria que les dones de la neteja tinguéssim més facilitat per tenir contractes, més hores i millor sou." I si pogués donar un consell a les més joves, ho té clar: "Si tenen oportunitat, que estudiïn per tenir millor estabilitat econòmica. El tema dels estudis no va ser el meu fort."
Altres històries pel Dia de la Dona
Hi ha feines que gairebé no es veuen, però que ho sostenen tot. Obrir una botiga, rebre un pacient, netejar una casa, cuidar una persona gran, educar un infant. En el marc del Dia Internacional de la Dona, parlem amb vuit dones de Sant Cugat que treballen en sectors on la presència femenina és majoritària. Vuit trajectòries que no comparteixen espai de treball, però sí una experiència comuna: la pressió de la conciliació, el reconeixement desigual, la vocació que pesa i la necessitat constant de demostrar que la seva feina importa.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.