Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Sonya Krasteva fa més de quinze anys que acompanya persones en l’última etapa de la seva vida. No hi va arribar per vocació, hi va arribar per necessitat: “Soc estrangera i vaig venir aquí l’any 2012. Estava disponible per treballar en el que fos. Tenia necessitat de diners. Un estranger que no té moltes solucions econòmiques busca qualsevol possibilitat de treball”.
Els seus primers feines van ser a l’hostaleria i en tasques domèstiques. En un moment determinat es va quedar sense feina, sense ingressos i sense alternatives. “Per casualitat vaig trobar una senyora que oferia feina. Vaig començar netejant casa seva i una altra alhora”. El que havia de ser una feina puntual es va transformar. La dona va caure, es va trencar el maluc i va perdre mobilitat. Estava sola, sense família. Sonya es va quedar.
Des d’aleshores només ha treballat amb tres persones en quinze anys. Primer amb aquella dona. Després amb un veí del mateix carrer que tenia cent anys. I més tard amb la filla de la primera senyora fins a la seva mort. Històries llargues, convivències intenses i finals inevitables.
Paciència, empatia i distància
La cura de persones grans és un sector clarament feminitzat i amb poc reconeixement social. Sonya, però, ho planteja en termes de capacitat més que de gènere: “No tothom pot treballar en això. Requereix molta paciència, sobretot molta paciència. Molta empatia. Coneixements de medicina, de fisioteràpia, de moltes coses de la vida quotidiana”. Descriu una feina que va molt més enllà de netejar o acompanyar. “Has de saber tractar una persona, parlar-hi, divertir-la, calmar-la, ajudar-la. A primera vista sembla fàcil, però no ho és”.
Per a ella, la clau és saber posar-se al lloc de l’altra persona sense perdre’s una mateixa: “Has d’entrar en les seves sabates, en la seva situació. I al mateix temps tenir distància per cuidar-te. No pots tenir un vincle massa proper, perquè tampoc és bo. Per a la salut de la cuidadora”.
Un treball poc reconegut
Sonya considera que la professió està poc valorada. Ho va constatar quan l’última persona que cuidava va ingressar en una residència durant els seus dos últims anys de vida. Ella la visitava sempre que podia: “Observava que molt pocs cuidadors tenien realment els trets de caràcter per entendre la gent. Has de tenir cor per a això”, diu. Treballar amb persones grans exigeix resistència emocional. “Molts perden la memòria, repeteixen el mateix moltes vegades. Una persona jove es pot avorrir, cansar-se, posar-se nerviosa”.
Les jornades són llargues i requereixen harmonia entre cuidadora i persona cuidada. “Si no hi ha harmonia, és difícil. És cada dia, moltes hores. No és un moment puntual”. També insisteix en la necessitat de formació. “No és només acompanyar. És saber canviar un llit amb la persona a dins, aixecar-la amb grua, dutxar-la, cuinar segons el seu estat de salut. Són moltes coses que algú t’ha d’ensenyar”.
Reivindicar des de la discreció
En el marc del 8 de març, Sonya no parla de grans consignes, però sí de dignitat. Creu que cal més formació i més reconeixement per a les persones que es dediquen a cuidar. “És necessari educar els educadors”, resumeix. La seva trajectòria no va començar com un projecte vital, sinó com una resposta a la urgència econòmica. Amb el temps, però, s’ha convertit en una feina d’acompanyament profund, sostinguda en la paciència i l’empatia, que poques vegades ocupa titulars.
Altres històries pel Dia de la Dona
Hi ha feines que gairebé no es veuen, però que ho sostenen tot. Obrir una botiga, rebre un pacient, netejar una casa, cuidar una persona gran, educar un infant. En el marc del Dia Internacional de la Dona, parlem amb vuit dones de Sant Cugat que treballen en sectors on la presència femenina és majoritària. Vuit trajectòries que no comparteixen espai de treball, però sí una experiència comuna: la pressió de la conciliació, el reconeixement desigual, la vocació que pesa i la necessitat constant de demostrar que la seva feina importa.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.