Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El 8 de març, Dia Internacional de la Dona, posa el focus també en aquelles professions històricament feminitzades que continuen sostenint el dia a dia de la societat. L’educació infantil n’és una de les més evidents. A Sant Cugat, com a la majoria del país, les escoles bressol i les aules d’infantil estan formades majoritàriament per dones. Alba Peña, mestra d’infantil, reivindica la vocació, la responsabilitat i el valor d’una feina que sovint es dona per feta.
La seva decisió no va ser improvisada. “Tenia claríssim, quan vaig acabar l’institut, que faria magisteri”, explica. Tot i això, el camí no va ser lineal. Amb bones notes i facilitat per escriure, un professor la va animar a estudiar periodisme abans de dedicar-se a l’educació. “Vaig estar uns anys treballant-hi, però sempre hi havia aquell neguit. Em quedava una cosa pendent”. Finalment va fer el pas. “Ara no puc estar més orgullosa ni més contenta. És la millor decisió que he pres a la meva vida”.
Una feina “natural” per a les dones?
L’educació infantil continua sent un sector clarament feminitzat. Peña ho constata: “Especialment a bressol és exagerat. A infantil costa trobar nois”. Tot i això, rebutja la idea que sigui una qüestió de capacitat natural: “Crec que tradicionalment les cures, sobretot a la primera infància, les han exercit les dones. Potser això explica en part la presència majoritària femenina. Però la meva experiència em diu que la diversitat és superenriquidora. Hi ha infants que connecten més amb un home, d’altres amb una altra dona. La varietat és la riquesa”.
Al claustre, explica, sovint fan broma perquè sempre parlen de “companyes”: “És gairebé una realitat numèrica”. Tot i això, insisteix que la presència d’homes a les aules aporta matisos necessaris.
Prestigi i reptes
Pel que fa al reconeixement, Peña fa una reflexió que va més enllà del gènere: “No crec que les mestres dones de fa 40 anys tinguessin menys prestigi que nosaltres. Al contrari, se les respectava moltíssim. Tinc la sensació que la feina ha perdut prestigi amb el temps”.
Entre els principals reptes, apunta cap a la necessitat de recursos i suport per fer realitat el model d’escola inclusiva: “Sobre el paper és molt bonic, però a la pràctica és molt dur. Necessitem més suport per poder tirar endavant el model que se’ns demana”.
Educar en igualtat des d'edats primirenques
A l’aula, la perspectiva de gènere es treballa des de ben petits: “Els infants han de créixer amb la idea que no per ser nen o nena tindran més o menys drets ni més o menys èxit. El gènere no hauria de definir qui seran”.
Peña defensa que a l’escola es poden controlar molts dels missatges que arriben als infants, però fora les parets del centre la realitat és més complexa: “Encara hi ha encasellaments. Colores, joguines, actituds… Si el missatge no és coherent en tots els àmbits, és difícil naturalitzar-lo”. Tot i que admet que a vegades s’observen comportaments diferents entre nens i nenes, evita generalitzacions. “Tot és moldejable si oferim les mateixes oportunitats. Al final són maneres de fer, no qüestions de gènere”.
Pressió, culpa i sororitat
Com a dona, mare i mestra, reconeix que la pressió d’“arribar a tot” ha estat present: “Hem après a sentir culpa, a sentir que no ets suficient, a pensar que sempre has de fer més per ser igual”. Amb els anys, diu, aquesta exigència s’ha anat transformant en una mirada més amable cap a ella mateixa. I aquí destaca el paper del seu entorn. “La sororitat ha estat clau. Les amigues, les companyes, les mestres que he tingut… Ens hem hagut de dir que som suficients”.
Per què cal continuar reivindicant el 8M
Peña es mostra contundent quan se li pregunta si encara cal reivindicar el 8 de març. “Estic tan cansada de sentir que ja no caldria. La desigualtat és tan gran que l’hem d’explicar. I quan l’hem d’explicar és perquè algú no la veu”. Parla de desigualtats quotidianes, de desequilibris que encara cal assenyalar i de la necessitat de continuar reivindicant drets. “Celebrar el 8M és recordar que la història ha estat injusta i que el present encara ho és en molts àmbits. I mentre sigui així, caldrà continuar-ho explicant”.
Altres històries pel Dia de la Dona
Hi ha feines que gairebé no es veuen, però que ho sostenen tot. Obrir una botiga, rebre un pacient, netejar una casa, cuidar una persona gran, educar un infant. En el marc del Dia Internacional de la Dona, parlem amb vuit dones de Sant Cugat que treballen en sectors on la presència femenina és majoritària. Vuit trajectòries que no comparteixen espai de treball, però sí una experiència comuna: la pressió de la conciliació, el reconeixement desigual, la vocació que pesa i la necessitat constant de demostrar que la seva feina importa.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.