Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Nuria Morcillo fa més de vint anys que treballa en clíniques dentals, combinant tasques de recepció i higienista dental. Una professió molt feminitzada, però essencial, tot i que no sempre rep el reconeixement que es mereix.
Morcillo va començar en aquest món gairebé per casualitat: “Em vaig apuntar com a voluntària a la Creu Roja i vaig descobrir que m’agradava el sector sanitari. Després vaig estudiar auxiliar d’infermeria i, més tard, higiene dental”. Ara treballa en una clínica dental i combina les tasques de recepció amb l’atenció directa als pacients: “A recepció ho portes tot: visites, trucades o incidències, ets la primera cara de la clínica”.
Morcillo ha vist com el sector ha canviat amb la digitalització, l’augment de pacients i les noves tècniques de cirurgia: “Ara tot és molt més digital i els sistemes són més tant d’atenció al client com de procediments dentals, són molt més avançats”.
Un sector feminitzat i en transformació
El sector sanitari, especialment pel que fa a auxiliars, higienistes i recepcionistes, és majoritàriament femení. Però el reconeixement no sempre és igual: “hi ha doctors que valoren la nostra feina, però també hi ha casos que ens tracten amb superioritat sigui per la nostra feina o pel fet de ser dones”.
En aquest sentit, la recepcionista expressa que també ha tingut experiències amb pacients que qüestionen la seva autoritat: “Tu expliques alguna cosa i et tracten com si no ho sabessis, com si la teva opinió no servís. Si hi ha algun error, de vegades et toca rebre, però quan hi ha el doctor, llavors és com si no passés res”. “És gairebé una doble discriminació, per ser dona i pel teu càrrec”. Malgrat això, assegura que aquestes situacions “cada cop són menys”.
Continuar reivindicant el 8M
Sobre el 8 de març, defensa que encara és necessari: “Cada cop anem aconseguint la igualtat en més àmbits, però encara hi ha moltes desigualtats o situacions de superioritat dels homes respecte a les dones.”
Altres històries pel Dia de la Dona
Hi ha feines que gairebé no es veuen, però que ho sostenen tot. Obrir una botiga, rebre un pacient, netejar una casa, cuidar una persona gran, educar un infant. En el marc del Dia Internacional de la Dona, parlem amb vuit dones de Sant Cugat que treballen en sectors on la presència femenina és majoritària. Vuit trajectòries que no comparteixen espai de treball, però sí una experiència comuna: la pressió de la conciliació, el reconeixement desigual, la vocació que pesa i la necessitat constant de demostrar que la seva feina importa.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.