Contra la Cultura
El govern espanyol presidit per Mariano Rajoy acaba de publicar al B.O.E una nova llei de l’IVA que apuja del 8 al 21% aquest impost sobre la cultura que entrarà en vigor a partir del dia 1 de setembre d’enguany
Sempre s’ha considerat de manera tàcita, en els darrers dos segles, que la cultura era una cosa de les esquerres que les dretes no estimaven massa. Parteixo de la base que ja no sabem, en el món que qualificaven fins fa poc d’occidental, que és això d’esquerra i dreta i, probablement, fa temps que aquesta consideració està absolutament fora de lloc. La dreta, com sabem, també té una cultura que acostuma a ser més convencional i, sobretot, allunyada de qualsevol pretensió de subvertir l’status quo. Un antropòleg nord-americà, Matthew Arnold, diu que “la veritable lluita de classes no es produeix entre rics i pobres, sinó entre els guardians de la cultura i aquells que tenen a la riquesa per amo”. És una manera de veure-ho.
Ara, amb aquest diktat que ens ve de l’Alemanya resulta que hi ha una absoluta disparitat en l’aplicació de l’impost en països on els governs tenen adscripcions polítiques diferents i, és per això, que ja començo a creure que les raons d’aquestes diferències estan molt més lligades a raons de tradició ètnica que no pas política, però ni així les coses estan clares.
Situem-nos en les arts escèniques i el cinema. Noruega 0% (sí, ho han llegit bé, 0). Suïssa, 2,5%. Holanda, 6%. Grècia, 6,5%. França, 7% (però el president Hollande ja ha comunicat que baixarà al 5,5% i que les primeres 140 representacions d’una obra només pagaran el 2,5%). Alemanya, 7%. Irlanda, 9%. Itàlia, 10%. Portugal, 13% (en canvi, al contrari que Espanya, els esports pagaran el 23%). Regne Unit, 20%. Dinamarca, 25%.
Jo m’ho miro i, com deia, començo a no entendre res. És clar que el sou mig al Regne Unit és de 34.000 €, i el d’Alemanya 31.000 euros, comparats amb el d’Espanya, que són 23.000 euros... No sé, em sembla que continuaré amb el tema aquest estiu que, no cal dir-ho, els hi desitjo passin fent allò que realment els agrada. Per exemple, anar a veure teatre, i concerts, i exposicions d’art, i espais monumentals, i ermites romàniques amagades en bells indrets... o sigui, a anar a favor de la cultura, a favor de vostès mateixos.
Més informació