Diferències entre l'actor aficionat i l'amateur
Ho hem parlat diverses vegades amb la Trini Escrihuela i, exceptuant petits matisos, estem d’acord en les diferències
A l’actor amateur se li nota una exigència i un compromís amb la interpretació. No hi ha prou que surti bé, el proper cop ha de ser millor. Ha d’intentar fer seu el personatge, creure-s’ho, defensar-ho. Arribar a fruir amb la interpretació. Això s’aconsegueix quan has après bé el text, quan has entès el missatge de l’autor, quan has copsat la intenció del director i quan arribes a entendre i assumir el personatge que interpretes. Per tant, al meu entendre, és un problema d’actitud. També d’aptitud, és clar; però si no hi ha exigència, ja en pots tenir-la, que no farem res.
L’actor amateur és el que s’assembla més al professional. Només que, en aquest, s’hi barreja la qüestió crematística i això implica molt les coses. En les companyies que no fan teatre crematístic hi ha gent amb l’actitud d’aficionat i d’amateur. Jo diria que és -o hauria de ser- evolutiu: comences com aficionat, perquè t’agrada i arribes a amateur perquè t’exigeixes. El problema esdevé quan un actor no evoluciona i no intenta arribar a l’estatus d’amateur. És llavors quan crea maldecaps als seus companys, al director i a la companyia.
Més informació