Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Es pot interpretar que l’oferta ha estat interessant -que sí, que ho ha estat- o que el personal tenia ganes d’esbargir-se davant de tanta malastrugança laboral i econòmica. O les dues coses alhora.
Vaig anar a veure El mercader de Venècia de Shakespeare, versió de Joan Sellent i dirigida per Rafel Duran. A part de pagar 33 cuques al galliner, la qual cosa em sembla una passada, encara que sigui el TNC, la sonorització de la sala no és gaire bona. A més, els actors en el primer acte no vocalitzaven gaire. Naturalment, parlo com a espectador. La feina del crític la deixo per als professionals.
Els actors mediàtics, aquells que tothom coneix de les sèries televisives i que arrosseguen masses, no em van fer el pes. Tenies la sensació que, a estones, estaven fent més cinema que no pas teatre, perquè treballaven més el gest i la postura que la veu i l’entonació. En canvi, les noies i en Joan Díez, Déu n’hi do! I l’escenografia, genial.
El que no encaixa gens és la nova versió de l’obra. Si Selles vol actualitzar el Mercader de Venècia i fer que Sylock representi el món financer i dels bancs, com és que, en la seva transposició, el deixa que surti del judici amb la cua entre cames? Avui dia els bancs sempre guanyen. I, si cal interpretar la llei al seu favor, per això tenen diners, per a comprar bons advocats.
Parlo d’aquesta obra perquè em sembla un exemple de com el teatre també pot aprofitar-se de la crisi per omplir la platea i el galliner. A més, que la gent dirà “Tinc poques peles, però, perquè se les cruspeixin els bancs, abans me les gasto en teatre. Au, i que es toquin els d’allonses.”
Vaig anar a veure El mercader de Venècia de Shakespeare, versió de Joan Sellent i dirigida per Rafel Duran. A part de pagar 33 cuques al galliner, la qual cosa em sembla una passada, encara que sigui el TNC, la sonorització de la sala no és gaire bona. A més, els actors en el primer acte no vocalitzaven gaire. Naturalment, parlo com a espectador. La feina del crític la deixo per als professionals.
Els actors mediàtics, aquells que tothom coneix de les sèries televisives i que arrosseguen masses, no em van fer el pes. Tenies la sensació que, a estones, estaven fent més cinema que no pas teatre, perquè treballaven més el gest i la postura que la veu i l’entonació. En canvi, les noies i en Joan Díez, Déu n’hi do! I l’escenografia, genial.
El que no encaixa gens és la nova versió de l’obra. Si Selles vol actualitzar el Mercader de Venècia i fer que Sylock representi el món financer i dels bancs, com és que, en la seva transposició, el deixa que surti del judici amb la cua entre cames? Avui dia els bancs sempre guanyen. I, si cal interpretar la llei al seu favor, per això tenen diners, per a comprar bons advocats.
Parlo d’aquesta obra perquè em sembla un exemple de com el teatre també pot aprofitar-se de la crisi per omplir la platea i el galliner. A més, que la gent dirà “Tinc poques peles, però, perquè se les cruspeixin els bancs, abans me les gasto en teatre. Au, i que es toquin els d’allonses.”