El nen que volia pentinar
El 1995 va decidir ampliar el negoci a Sant Cugat, en un local al carrer Sant Jordi d’un edifici decorat amb columnes que no toquen a terra
“Em dic Aquilino Cabello. Quan tenia 9 anys vaig demanar als meus pares que em deixessin treballar d’aprenent a la perruqueria del barri, La Fuensanta, de València. Ells no volien. M’havia passat hores mirant com pentinaven les clientes amorrat al vidre d’aquella perruqueria. Vaig aprendre a pentinar d’aquesta manera, mentre estudiava de nit.”
El pare de l’Aquilino va trobar feina de guixaire al Vallès i es va instal·lar a Rubí amb la família. Amb el temps, el fill va acabar obrint un saló a Rubí. El 1995 va decidir ampliar el negoci a Sant Cugat, en un local al carrer Sant Jordi d’un edifici decorat amb columnes que no toquen a terra.
“La meva esposa i el meu fill porten la perruqueria de Rubí. La meva filla i jo, la de Sant Cugat. Han heretat la vocació. Jo volia que tinguessin una carrera, però ells van decidir treballar amb nosaltres.”
El 1981 l’Aquilino va ser campió d’Espanya de perruqueria en totes les modalitats: color, tall, pentinat de carrer, pentinat de còctel i pentinat de nit. El 1982 subcampió d’Europa i el 1983 subcampió del món.
“I fa uns 15 anys vaig aconseguir el rècord del món de pentinat més llarg. 23 metres de cabells en d’hora.”
M’ensenya una de les fotos que va sortir a l’Hola: una noia amb una trena rossa que travessa tota l’habitació, dóna la volta i torna.
“D’aleshores ençà em dedico, contractat per les cases comercials, a la formació de professionals, per Espanya, Europa i fins als EUA.”
Si no hagués estat perruquer, l’Aquilino probablement s’hauria dedicat a l’art. Hauria estat pintor o escultor.