El nostre home a Eurovegas
Res d’això, més del mateix: especulació del sòl, més totxo i diner fàcil i atzarós, el que proporciona el joc quan es té sort. L’especulació del sòl ja ha començat: el preu del sòl dels encontorns s’ha multiplicat per sis i ha posat entre l’euro i la paret els pagesos de la zona; es veu que alguns ja donen per suposat que el complex ludòpata es farà allà. Pel que fa als propietàris afectats, la conselleria de Territori (afegir-hi i Sostenibilitat, avui per avui fa vertadera vergonya), els hi diu que no es preocupin, que l’expropiació serà generosa. Malgrat l’escàs debat, des de Sant Cugat han sorgit dues potents veus contestatàries. Un exregidor suggeria en un article que, si és cert com diu el govern que el projecte és tan positiu, es faci a Sant Cugat, a la Torre Negra per exemple; i recordava que aquí ja tenim experiència en aquesta qüestió: el casino de l’Arrabassada i el de la Floresta.
Uns dies abans, el rector de la parròquia de Sant Pere d’Octavià també es deixava anar sobre la qüestió en la premsa local, en contra, s’entén (ho sé perquè ell mateix m’ho ha comentat, encara que he de reconèixer que no he llegit l’article). Que des d’aquí siguem especialment sensibles al tema no ha d’estranyar, no debades l’home que dirigeix les negociacions per part del govern és l’exalcalde de Sant Cugat, avui conseller (posar flamant conseller seria una broma de mal gust). Realment, resulta força galdós passar a la història com l’home del govern (i, per extensió, de Catalunya) a Eurovegas. Quina pena, repeteixo, passar a la història d’aquest país com el palanganer del senyor Adelson!
Més informació