Aquestes masies, sobretot, es feien càrrec dels productes del bosc. A les seves propietats, cada vint o trenta anys talaven els pins depenent del lloc on eren emplaçats. Per exemple, en els llocs més ombris, com que creixien més aviat, la podien fer abans, en canvi en els terrenys magres, els pins creixien menys i les tales es feien més tard.
Un cop tenien els pins tallats, els bosqueters, amb les destrals que tallaven els pins, tallaven a mida la fusta per poder traginar-la millor amb els carros i pelaven la fusta, ja que aleshores no hi havia serres mecàniques. Altres, els costelaires, feien els feixos de les brancades deixant els buscalls que eren massa gruixuts i, entre les brancades i els buscalls més prims, feien els costals per als forns de pa.
N’hi havia que en temps passats aquests troncs els tallaven a mida de les bigues que construïen les cases que aproximadament eren de 4,80 o 5 metres d’amplada. Aquests eren els més rectes i els que feien més patxoca. Els altres que no ho eren tant, els tallaven més curts i els utilitzaven per a les carboneres que s’en cuidaven els carbonaires. Aquest subproducte l’adineraven bastant i se’n cuidaven de treure amb sàrries d’espart. Els animals de peu rodó arrossegaven els troncs i els costals fins als carros.
Una altra feina molt necessària que la duien a terme cada quatre o cinc anys era la tallada del sotabosc. Aquesta consistia a fer feixos anomenats Gabella que la traginaven per dur-les als forns d’obra, és a dir, que la cremaven per coure totxos, teules, etc. Quan hi havia poca demanda de gabella també en feien carbonet i anava molt bé per les cases particulars, per als brasers, per als fogons, els barrejaven amb el carbó i s’allargaven més.
En temps de bolets, els amos de les masies també els collien i els conservaven en gerres per poder menjar-se’ls a l’hivern. Altres els portaven a peu fins a Barcelona. El meu avi era costelaire a part de cultivar terra a la plana. Quan tenia feina al bosc, em demanava que l’acompanyés i així m’explicava quines eren les tasques que s’hi podien fer. D’aquesta manera, les masies, a part de tallar els pins, tenien altres tasques que els permetien mantenir-se una mica millor perquè aquesta feina no donava per viure folgadament.
Més informació