I ara què?
Aquest dijous al matí m'he aixecat amb ressaca i m’he amoïnat perquè no és gaire normal tenir aquests símptomes sense haver begut res
Després d'analitzar i psicoanalitzar els fets, m'he adonat que el problema potser ha estat haver passat mitja nit pensant què farem al Consell (consultiu) i resulta que s’ha produït una obstrucció al no trobar cap referència a un planteijament del Consell (consultiu) tenint en compte la famosa i pesada crisi. Resultat: Mal de cap.
Ni una paraula de crisi, és més, indicacions de funcionament i anàlisi de la temàtica esportiva a la ciutat com a feina del Consell (consultiu) sense fer un esment seriós a ella... La de debó, la que mourà i mou les nostres vides, és la crisi.
Penso que si no començem a ser sincers amb nosaltres i amb la realitat que ens envolta, no podrem fer front al repte més gran de tots, que no és altre que desenvolupar estratègies conjuntes, entre tots, per afrontar el futur esportiu de la nostra ciutat amb realisme, dignitat i molts menys diners, quasi sense diners.
Seria millor començar a mirar-ho tot amb el filtre de la crisi, veure que ja mai res, ni l’esport, podrá ser el mateix que fins ara.
L’altre dia un banquer em deia que aviat es recuperaà l'índex de creixement raonable. M’en vaig anar, no soporto que m’enganyin.
Ja m’agradaria no tenir gens de raó però, malauradament, em sembla que aquesta ningú me la podrà treure, encara que molts diran que sóc un malagradós, etc,etc.
Llàstima.