Rafa Usero, actor i membre de la gestora Espiral

Opinió

Joaquim Muntañola i Jaume Pla

L’any 2004 amb motiu del 90è aniversari del ninotaire, en Jaume Pla ens demanà al Grup de Teatre Espiral de fer-li un homenatge tot posant en escena L’escola. Aquella vegada va venir l’autor a l’estrena i vam fer-li una entrevista dalt l’escenari que, una mica, formava part de l’obra. Per raons que ara no venen al cas, no vaig participar-hi a l’obra; però sí que vaig viure de prop l’esdeveniment. Fins i tot vaig anar a Platja d’Aro, poble d’adopció de l’humorista, amb la companyia per ajudar en el transport i muntatge de l’escenografia, ja que, després de fer-la a Valldoreix, es va tornar a repetir allà.

Al març, amb 97 anys, moria aquest geni del dibuix i l’acudit. I en Jaume, que es veu que eren molt amics, ens va tornar a demanar un altre homenatge, aquesta vegada pòstum. Sembla ser que a en Muntañola li feia molta il·lusió que una companyia amateur tornés a representar el seu Baldiri.

I és així com, aquesta vegada sí, m’he trobat fent de Baldiri a En Baldiri de la costa.

Assajar al costat d’en Jaume és tot un plaer. Ja havia treballat amb ell en dues ocasions, una a l’Auditori i altra a la Unió. Cada cop descobreixes un actor nou, amb més il·lusió, més empenta. La seva veu, l’èmfasi i l’entonació en la paraula, la bonhomia en l’expressió i aquella alenada de bon jan que imprimeix als seus personatges fa que t’embolcalli i arrossegui a fer bé el teu paper. I això, als seus 84 anys, té el seu mèrit.

En el moment que redacto aquest text, encara estem d’assaigs. L’obra serà aquest dissabte (avui per al lector) i el diumenge. Però jo, més enllà de l’estrena, m’enduré la satisfacció d’haver compartit l’escenari amb ell.