L’administració i els equipaments esportius
El primer pas a seguir per part de l’administració és conèixer molt bé tant la tradició com la cultura esportiva de pobles, viles i ciutats, per tal que quedin reflectides explícitament en el planejament urbanístic vigent. Un cop aprovada la reserva dels espais esportius i culturals disponibles, els ajuntaments, com a organismes locals molts més propers al ciutadà i coneixedors del dia a dia de la ciutat, duran a terme la programació i ordenació dels espais esportius més adients a l’activitat generada. Aplicant aquest principi serà molt més fàcil projectar i construir aquells equipaments que donin resposta tant als usos com a la demanda específica de tot el conjunt de ciutadans convertits en futurs practicants, esportistes o, simplement, usuaris de ple dret.
Finalment, arriba la 'patata calenta' que suposa planificar amb precisió i equitat l’activitat que s’hi desenvoluparà, imposant tot el marc normatiu per tal d’optimitzar els equipaments i facilitar l’entesa perquè totes les entitats esportives puguin desenvolupar els seus projectes deixant la nostra ciutat allà on li pertoca.
Passant a la nostra crua realitat i assumint d’una manera per totes la tessitura del moment, cal plegar veles i aportar solucions per evitar tots els excessos comesos fruit de la megalomania, manca de coneixement tècnic i afany de perpetuïtat d’alguns polítics, que han encarregat i pagat xifres desorbitades per equipaments de baix contingut arquitectònic, totalment inapropiats per l’activitat cultural i esportiva -cas del Palma Arena de Mallorca i molts altres-, on l’únic objectiu sembla que sigui intercanviar arcs de triomf per andròmines megalítiques poca soltes.
Per altra banda i, deixant una estona tranquil·la a l’administració, totes les entitats esportives s’han d’acostumar a compartir, prenent consciència en conservar sense malmetre allò que tenim o ens deixen. Per tant, si volem que Sant Cugat sigui bressol i model esportiu del nostre país, es tracta de fer la feina ben feta, és a dir, amb intel·ligència, treball, solidaritat i col·laboració. I si no ho fem, doncs res, deixarem que l’entropia del sistema se’ns emporti.