L'alcaldessa s'ha enfadat
Aquesta anècdota em porta a exposar des d’aquesta columna, una vegada més, la convicció que els polítics estan cada cop més allunyats de la realitat. Molts dels temes posats a discussió en el plenari eren qüestions que cap acord municipal podrà solucionar, suposant que algú cregui que hi ha coses que es poden solucionar només amb paraules, i que continuaran exactament igual que abans d’aprovar o no la moció.
Vol dir que no ens em de preocupar de res més que allò que afecti directament al dia a dia de la ciutat? És obvi que no. Però la primera obligació de tots els representants que han escollit els votants és preocupar-se i desprès ocupar-se d'aquelles coses que sí podran ser diferents d’acord amb l’aprovació o no en el sí del ple municipal.
Sempre he cregut que hi ha una manera de fer política diferent segons la magnitud de l’espai administrat i del resultats que estableixen la relació de causa/efecte. Un ajuntament, de la mida que sigui, ha de regir els seus actes principalment pensant en la incidència que tenen les seves decisions en l’àmbit estricte que administra i saber quins són els límits reals i, en conseqüència, que ha de fer i que no cal fer perquè no hi haurà efecte per molt que si posi.
Es per això que crec que és possible que partits que tenen una ideologia diferent poden posar-se més d’acord en l’àmbit municipal que en altres, perquè hi ha aspectes del règim local que no poden ser massa diferents sigui quina sigui la posició doctrinària o ideològica dels representants dels ciutadans.
Aquí precisament rau el greu problema de la majoria de polític; no entendre que només són la representació dels ciutadans i que hi ha problemes de mobilitat, d’assistència social, de seguretat, de salubritat, de cohesió, de conservació i promoció patrimonial, d’espais per fer cultura i esport, que si depenen d’ells i que només ells tenen el poder de fer-los més o menys viables i que només ells tenen la possibilitat de projectar el futur de la ciutat cap una o altra direcció i aconseguir per tots els ciutadans, els actuals i els que vindran desprès, una societat millor a mida del poble o de la ciutat que, teòricament, han de regir mentre els ciutadans ho vulguin.
L’alcaldessa té raó, i està molt bé que s’enfadi i ho manifesti. Ara el que convé és que tothom es posi a treballar de veritat per la ciutat, per tot allò que realment pot fer perquè la ciutat sigui la millor per la majoria.
Més informació