Tomàs Grau, escriptor

Opinió

La 'cacera' a Sant Cugat

<strong><br /> </strong>

"Em deixaven penjar el conill a la bossa perquè pogués presumir un cop arribàvem al poble".
A Sant Cugat, com que té un terreny tan extens entre bosc i terres de cultiu, es criaven molts conills i algunes perdius. Quan arribava la tardor i ja s’havia collit el raïm, arribava el temps de la caça. A cada casa hi havia escopetes perquè la majoria dels pagesos eren caçadors. Recordo, fins i tot, que el meu avi m’havia ensenyat unes peces les quals ells mateixos reomplien amb els cartutxos. És a dir que, col·locaven el pistó, el taco, la pólvora, els perdigons, etc. S’ho manegaven entre ells per no haver de comprar la munició.

Durant la guerra, els caçadors del grup del meu pare, com tants d’altres, no podien anar a caçar perquè els van prendre les armes. Ara bé, van agafar el sistema d’anar amb garrots. El meu pare, sempre que podia, intentava que jo hi anés amb ell, i mira que només tenia 12 anys. Aleshores, un cop al bosc o al camp, tot el grup feia un semicercle i es col·locaven els gossos al davant. D’aquesta manera era molt fàcil que amb una garrotada es pesqués algun conill.

Arribàvem a casa quan ja era fosc i si havíem caçat dos o tres conills no se’ls enduien a casa seva, sinó que els portaven a la barberia de cal Magarola, és a dir, a casa. Com que la botiga era gran, muntaven una taula, uns altres anaven a l’eixida a pelar i a netejar els conills, etc.  Desprès que l’avi hagués preparat un bon foc, els coïen a la brasa. És a dir, posaven un pa d’aquells al forn d’uns quatre o cinc quilos, el porró de vi, els conills allà destrossats i, a més a més, l’allioli. S’ho passaven la mar de bé.

Quan es va normalitzar la tinença d’escopetes, al cap d’un parell d’anys, el meu pare encara se m’emportava, em feia agafar el sarró i em deixaven penjar el conill a la bossa perquè pogués presumir un cop arribàvem al poble. Tenia una colla d’amics que sempre em deien: “-Has de deixar la cacera, home, anem al ball que ens ho passem molt bé”. El pare em va comprar una escopeta del número 16 de la marca Mocha perquè m’ingressés en el grup de cacera, però va durar poc perquè ràpidament va venir el temps d’anar a ballar.

I va arribar el juny, i com que no es podia anar a caçar perquè era temps de veda, doncs em vaig engrescar. La meva mare em va ensenyar algun pas d’algun ball i així és com vaig començar anar al ball a la pista de La Unió. Tenia 16 anys. Recordo que la primera noia que vaig treure a ballar va ser la meva cosina Rafaleta. Ella em va presentar les noies del seu grup i va fer que ens féssim amics d’elles. Què va passar? Doncs que l’escopeta va quedar penjada al celler fins que el pare la va poder vendre i em vaig dedicar a un altre tipus de cacera.