País petit
Crec que tots hem relaxat, i molt, el suport a la nostra llengua, així com l’exigència de les administracions per aconseguir fer-la normal
El comerç també s’homogeneïtza: els centres urbans son clònics i les campanyes –la imatge corporativa de les quals es decideix sovint lluny– amb l’excusa que cal arribar a tothom o de no tenir problemes ni amb els uns ni amb els altres, opten per un sol idioma i aquest, esclar, no és el català.
Tots plegats seguim mantenint un cert complex d’inferioritat de país petit on tot és petit i el seu idioma és un succedani. Ens cal una posició més decidida, menys tèbia. El darrer exemple aquest dimecres mateix: l’entitat financera on tinc el meu compte corrent, fins ara vallesana i ara absorbida, ha canviat el seu web per operar i s’ha apressat a abandonar el català, i com a client m’he sentit menyspreat.
Per què o per culpa de qui aquest país s’ha quedat gairebé sense entitats d’estalvis? Però això és per a un altre article.
Segueix @R_Grau a twitter
Més informació