Smart City o la broma fàcil
Considero remarcable que tots els dispositius que hi ha al carrer intel·ligent els hagin posat – sense cost per l’Ajuntament – 7 empreses catalanes punteres en Innovació i Recerca. És un laboratori de proves per a les empreses de les quals Sant Cugat en podrà treure unes conclusions ben profitoses per a la gestió d’una ciutat tan complexa com aquesta. No som ciutat compacta, som ciutat taca d’oli que inclou ni més ni menys que 350 km de carrers, 3 districtes i una EMD.
Dissenyar els circuits de recollida de les escombraries en una ciutat com la nostra requereix saber fluxos de trànsit, capacitat que tenen en cada moment els contenidors i fins i tot el grau d’humitat a l’atmosfera per planificar si cal passar més vegades a recollir les nostres deixalles. De ben segur que si això, demà, ens ha d’ajudar a reduir la despesa ordinària (el que val encendre els llums, recollir la brossa, fer el manteniment de parcs i jardins, etc), no serem smarts, ni intel·ligents, serem i viurem millor.
De petita sempre m’han ensenyat que el nom no fa la cosa; no sé si cal dir-li ciutat intel·ligent, smart city o ciutat espavilada … tant me fa. Pels que vivim i gaudim d’aquesta ciutat, una millor gestió i un alliberament de recursos segur que permetrà pavimentar els carrers que falten, posar serveis on no n’hi ha o reservar aquests diners que ens estalviarem per inversió. En el que la ciutat decideixi; una nova biblioteca, un nou equipaments esportiu o el que sigui.
La crítica quan és fonamentada és molt vàlida; la crítica fácil, perdoneu, ja no és tant.
Per mi, els carrers no són intel·ligents, la intel·ligència la posen, primer, els ciutadans i després, els governants (siguin al govern o a l’oposició).