Temps de vacances (2)
El Conseller Delegat d’Unnim m’envia una carta des de Sabadell el dia 27 de juliol que rebo el dia 5 d’agost. Una de les característiques pròpies de viure a La Floresta és que el correu arribi amb dos o tres dies de diferència del centre de Sant Cugat. Les notícies són engrescadores: “a partir d’avui”, em comunica, “passa a formar part del Grup BBVA, una de les entitats financeres més solvents del món”.
Nosaltres vam obrir un compte a la Caixa de Terrassa, fa uns quaranta anys, perquè hi ha una agència al costat de l’estació de La Floresta i ens era còmode. Ara fa dos anys, el juliol de 2010, van passar a ser d’Unnim, perquè com saben tots hi ha haver una fusió, vulguis que no, de tres caixes històriques: Caixa de Terrassa, Caixa de Sabadell i Caixa de Manlleu. O sigui que, sense fer res, sense escollir, sense adonar-nos ara formen part d’una de les corporacions bancàries més importants del món mundial. Quina emoció!
La carta, amics meus, és una mostra perfecta del llenguatge habitual de les entitats financeres, curulla d’aquells elements que les fan úniques en l’art d’enganyar amb elegància, mà de ferro i guant de seda. “Iniciem una etapa nova, en que els valors de proximitat, de vinculació amb el territori i de compromís social... hi sumem la fortalesa, la liquiditat i la màxima garantia que proporciona la seva pertinença a un grup financer internacional....... Per això, tot i la separació de l’obra social de l’activitat bancària d’Unnim duta a terme a causa de l’entrada del FROB en aquesta entitat, tenim la voluntat de col.laborar en aquells projectes socials que tinguin valor per als nostres clients”. Un moment, deixeu-me eixugar les llàgrimes...
Estic content i esperançat perquè ara tinc un president com Don Francisco González Rodríguez, que té amb la seva senyora Doña Carmen Ordóñez Cousillas, una SICAV al 99% que només en un any els ha proporcionat uns interessos de 840.000 € dels que pagaran a Hisenda 8.400. O que el seu patrimoni ha augmentat fins a 45 milions en els darrers tres anys. O una xarxa de societats mancomunades que es van fen préstecs les unes a les altres passant del 3 milions inicials als 8 en un sol any. O que el senyor González presideix una entitat que capitalitza empreses d’armament del país basc. També que tenia un contenciós de la seva societat Marmassen amb un impagament de 1 milió d’euros en impostos i que va ser exonerat de la culpa per reial decret.
I, perquè els envejosos diguin la seva, té a punt una pensió de 80 milions d’euros que l’ajudaran a resistir quan deixi de treballar com ara per un miserable sou de 5 milions d’euros a l’any. Bruts, eh!
Més informació