Temps de vacances
Aquesta columna, la primera del mes d’agost, serà nostàlgica i una mica retòrica com correspon a un intent de recuperar la memòria d’un temps de vacances ancorat en el passat que, com és tòpic, sempre sembla millor. Un miratge pur
Alguns anaven al poble d’on havien vingut per treballar a la gran ciutat i on hi quedava família, però la majoria restaven a la ciutat i anaven a la platja de la Barceloneta en aquells gloriosos tramvies jardinera sense parets laterals, que feia estiu. En platges separades, els homes en una banda i les dones a l’altra i, si podien agafar el tren, anaven a Castelldefels i platja lliure!!, o a l’edifici de Baños de Castelldefels on es podia llogar un vestidor per despullar-se i guardar la roba. Recordo uns rètols on s’explicava quin era el comportament com a cristians i, per exemple, es deia que calia anar amb vestit de bany complert i barnús que només es podia treure quan la gent es ficava a l’aigua.
Desprès va arribar el siscents i més ingressos a base d’una cosa anomenada pluriempleo, o sigui que es treballava a dos llocs, i desprès el crèdit, pagar a terminis, o sigui l’enredada de fes-ho ara i ja ho aniràs pagant, o sigui compra i gasta i desprès ja ho arreglarem, o sigui.... més o menys per arribar on estem ara.
Jo no sento la necessitat de tornar al temps de la meva infantesa, als meus temps diuen alguns, perquè els meus temps són ara, quan encara estic viu i cada dia sento la necessitat de saber i gaudir coses noves i sensacions que encara no conec, però de tant en tant convé llençar una mirada enrere per adonar-te de la diferència, en positiu, que suposa viure tot i els inconvenients i les injustícies que veus al teu voltant.
Els hi desitjo que passin unes bones vacances i, sobretot, gaudeixin de tot allò que la vida els ofereix, des de les coses més senzilles com una esplèndida posta de sol fins a les més sofisticades com assaborir aquell indret perdut on apareix una ermita romànica encara desconeguda. I si no surten de Sant Cugat, visquin dels camins i espais magnífics de la serra de Collserola i facin una immersió en les pàgines d’aquells llibres que durant l’any han anat deixant per un altre moment, que és ara.
Més informació