Gerard Vergés explica la biografia que l'ha portat a ser poeta

La conferència 'Gerard Vergés. Una mirada sobre la seva obra' descobreix una persona tendra, amable i entregada a la seva feina

La biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona va ser l'escenari de la conferència Gerard Vergés. Una mirada sobre la seva obra, dilluns a la tarda. Una conferència-col·loqui que va presentar de manera propera tant l'obra com la història personal del Poeta d'Honor d'aquest any.

I és que la conferència forma part dels actes previstos dintre l'11è Festival de Poesia de Sant Cugat, i va comptar amb la presència del poeta tortosí.

La seva obra
Josep Sebastià Cid, filòleg i professor de l'Institut de Móra d'Ebre, va presentar Gerard Vergés, i el primer que en va destacar va ser que “és un patriarca; un patriarca guardonat”, i després de fer un breu repàs al seu currículum, va analitzar l'obra poètica de Vergés.

Amb no, no va deixar de preguntar-se si “és prou coneguda l'obra de Gerard Vergés”, assenyalant que el seu ensenyament hauria de ser obligatori, si més no, a les Terres de l'Ebre. Va justificar aquest apunt tot dient que “en la seva poesia hi trobem la poesia de tots els temps; un retrat literari amb molts elements”, i va citar David Castillo qui va dir de Vergés que “és el més modern dels clàssics”.

Després d'analitzar una a una les quatre publicacions poètiques de l'autor, Sebastià Cid va remarcar la constant presència de l'amor en l'obra de Vergés, citant uns versos del seu poemari, en els que diu que “res no val tant com un instant d'amor”.

La seva vida
Gerard Vergés, en el seu torn de paraula, i mantenint-se fer a la seva manera de fer, planera, propera i molt amigable, va assenyalar que passaria per alt la seva obra, ja que “ja ho han fet per mi”. D'aquesta manera ens va presentar la seva vida.

Des de la seva infantesa, marcada pels constants canvis de casa als que es va veure empès per la Batalla de l'Ebre, i per una imatge que, assegura, mai oblidarà. “El meu primer record és del 1936 (jo vaig néixer al 31). des del terrat de casa vaig veure com cremaven 8 o 10 esglésies de Tortosa. Era una cosa terrorífica”, però va destacar la fermesa de l'alcalde de la ciutat qui va impedir que en cremessin la Catedral.

Un grapat d'anècdotes que Vergés va repassar amb la complicitat dels assistents a la conferència. Entre elles, com el primer llibre de poesia que va caure a les seves mans fou en plena guerra. Després de repassar la seva formació acadèmica, no va passar per alt la seva formació en castellà, i la seva trajectòria com a farmacèutic de prestigi, descendent de tota una saga farmacèutica tortosina.

Amb tot, i centrant el tema, va confessar que "la poesia era una cosa que portava dins meu”, i va destacar que “un dia vaig saber que la meva poesia havia de ser en català, en la meva llengua” perquè, com va apuntar, “si escrius en la teva llengua, el poema funciona; si ho fas amb una altra, tot és fals”.

Com no podia ser d'una altra manera, va acabar recitant un dels seus poemes, rebent, tot seguit, la felicitats i les mostres d'admiració dels qui van assistir a l'acte.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem