20 anys de l'atac (gairebé) mortal al Pi d'en Xandri

L'estat actual del Pi d'en Xandri és positiu, tot i que haurà de seguir vivint amb els pals com a suport

Diumenge, 2 de febrer de 1997, entre les 4.30 i les 5.30 hores de la matinada. Uns desconeguts intenten talar el Pi d’en Xandri i, en no poder, calen foc al tronc. Un santcugatenc que corria per la zona va veure fum i va trucar la Policia Local. Els agents van trucar al tècnic municipal, Jordi Torrijos, actual cap del servei de Paisatge i Verd Urbà de l’Ajuntament, i li van comentar de tallar l’arbre per evitar possibles danys. (Imatges dels 20 anys de l'atac)

Per sort, Torrijos els va demanar que s’esperessin i va proposar a l’alcalde, Joan Aymerich, d’intentar salvar l’arbre o, com a mínim, mantenir-lo dempeus encara que fos mort. Va començar llavors una tasca per salvar l’arbre únic al món. És el resum de l’atac que fa vint anys gairebé posa fi a la vida de l’arbre més emblemàtic i simbòlic de Sant Cugat.

En total van ser tres talls al tronc, un d’ells de 160 centímetres de longitud i 45 de profunditat, que poc els va faltar de ser letals. Les primeres anàlisis donaven una possibilitat de supervivència del 15%. Els tècnics municipals van iniciar llavors les tasques de salvament, entre les que va destacar la instal·lació dels 16 pals que encara avui aguanten el pi.

Actualment, el seu estat és positiu, tot i que amb prou feines ha cicatritzat un 10% de la ferida. Tècnics de l’Ajuntament pugen cada any a l’arbre per tal de fer un control de plagues, una de les principals amenaces. Tot i el seu bon estat, el Pi d'en Xandri continuarà necessitant 'crosses' fins a d'aquí 50 anys, com a mínim.

Aquest divendres, dia 3 de febrer, el TOT publica un reportatge extens sobre l'atac al Pi d'en Xandri.

Indignació santcugatenca

Imatge del tall produït a l'arbre, en una revisió el 2010 FOTO: Artur Ribera

En conèixer la notícia, Sant Cugat es va aixecar amb sentiments d’impotència i indignació i la ciutadania es va mobilitzar per mostrar el seu rebuig a l’atac. Més de 4.000 persones van participar en la manifestació unitària convocada per la Plataforma Cívica en Defensa de Torre Negra el 17 de març de 1997, en la que, encara avui, és la mobilització més multitudinària que es recorda a Sant Cugat.

20 anys després, encara es desconeix qui va ser el responsable de l’atac i la hipòtesi que va ser un encàrrec de Núñez i Navarro es va descartar i va guanyar pes la possibilitat d’una bretolada. Una curiositat és que fins a dos anys després de l'atac, un santcugatenc va publicar cada setmana un anunci al TOT on oferia 2 milions de pessetes per qualsevol informació sobre els autors.

El símbol de Sant Cugat

Imatge antiga del Pi d'en Xandri FOTO: Octavi Galceran

Plantat cap a l’any 1774, el Pi d’en Xandri es va convertir en un dels símbols identitaris de Sant Cugat i la seva silueta és coneguda per tots els santcugatencs. El 1995, va ser declarat arbre d’interès comarcal i local. Ara, l’Ajuntament treballa amb la Generalitat per tal de declarar el Pi d’en Xandri com a arbre monumental, que atribueix la màxima distinció i protecció.

Els terrenys vinícoles eren majoritaris a Sant Cugat al segle XVIII i, per fer descansar la terra de les vinyes, sovint es plantaven pins durant uns anys. Un d’aquests va ser el Pi d’en Xandri, que va plantar Pau Serraboguñà cap al 1774. Quan tocava talar-lo per tornar a plantar vinya, Serraboguñà va decidir mantenir l’arbre, que va agafar el nom de Xandri perquè era el sobrenom del seu pare. Inicialment era conegut com a Pi Gros o Pi Gros d’En Xandri i generació rere generació es va anar mantenint.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem