L’ermita del Sant Crist de Llaceres

Tot i tractar-se d’una ermita de construcció recent, els seus orígens es remunten al segle xviii.

La llegenda explica que l’apotecari santcugatenc Marià Jaume es dirigia a una de les seves visites a les poblacions veïnes quan de sobte el seu genet no va obeir les seves ordres i en comptes de creuar el torrent de Llaceres, s’aturà just davant d’un crucifix. Després d’avisar l’abat, aquest decidí portar-lo al Monestir, però quan arribaren al lloc on hi ha actualment l’ermita no el pogueren moure més. És per aquest motiu que decidiren construir l’ermita en aquell lloc, especialment rellevant tenint en compte que marcava un extrem de l’alou primigeni del Monestir.

Llegendes a part, l’any 1936 es cremà tot el seu interior, deixant-la tan malmesa que es demanà permís pel seu enderroc. No fou fins a l’any 1956 quan es decidí restaurar-la, moment en què s’encarregà a l’artista santcugatenc Josep Grau-Garriga les pintures murals del seu interior, actualment l’element de més valor de l’edifici.

La Penya Regalèssia fou qui s’encarregà de dur a terme una segona restauració ara fa uns anys, i és aquesta l’entitat que s’encarrega del manteniment de l’ermita.

L’Aplec del Sant Crist es continua celebrant cada dilluns de segona Pasqua.

Què hi veiem a la fotografia?

Durant els anys cinquanta era molt comú veure seminaristes per la zona on hi ha l’ermita, ja que els que provenien de l’estació acostumaven a pujar per l’avinguda de Gràcia i quan arribaven a l’altura de l’ermita trencaven a l’esquerra per dirigir-se al Centre Borja.

La foto va ser feta per Octavi Galceran a principis dels anys cinquanta amb una càmera Zeiss Ikon 4,5 x 6 i amb un carret en blanc i negre mida 120.