La Torre Negra des del segle XII

Situada a l’entrada de la vall de Gausac, la Torre Negra és sens dubte un dels edificis més singulars de Sant Cugat i també un dels més antics. Per trobar els seus orígens cal remuntar-nos fins al segle xii, moment en què es coneixia amb el nom de Castell Ricard. Fou construït pel Monestir de Sant Cugat per defensar el territori, i era regentat pels Vilanova, feudataris del Monestir.

Posteriorment la fortalesa fou venuda als Palou, els quals intentaren aconseguir jurisdicció pròpia independent del Monestir. Això donà lloc a una sèrie de litigis entre ambdues parts, fins que el 1432 els monjos s’oposaren a què es continués construint, tot i que l’ampliació continuà el seu curs. Ja a finals del segle xvi la propietat passà a mans dels Erill primer i del Marquès de Rupit després, en tots dos casos a causa de la manca de descendència. L’any 1728 fou adquirida pel Monestir, tot i que a causa de la desamortització de béns eclesiàstics fou subhastada i venuda a la família Rabadà per més de dos milions de rals l’any 1842.

De la família Rabadà cal destacar-ne Joan Rabadà i Vallvè, pintor a qui se li encarregà pintar l’interior de la cúpula de la Casa Rosada (Palau de la Presidència de la República Argentina). També fou un dels impulsors d’una proposta de trajecte de línia ferroviària entre Penitents (Barcelona) i Olesa de Montserrat, que havia de tenir estació a la Torre Negra. Finalment però, l’enginyer nord americà Frank S. Pearson va decidir fer passar el traçat per la Floresta.

Fa ben poc es va saber que els Rabadà volen vendre l’edifici, i ja el podem trobar al web d’una empresa immobiliària. Sembla que ja hi ha dos interessats, un ciutadà xinès i un de nord americà. Així doncs, sembla que, malauradament, aquest edifici tan important per a la història dels santcugatencs i que està inclòs en l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i que fou declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) seguirà en mans privades. La fotografia que acompanya el comentari fou feta a principis del segle xx. S’hi pot apreciar la totalitat de l’edifici, de tres pisos, planta quadrangular i amb una torre adossada a una de les cantonades. Algunes de les finestres que hi ha a la façana són geminades en l’actualitat, és a dir, finestres amb dues obertures dividides verticalment per una petita columna anomenada mainell. No obstant això, com es pot apreciar a la fotografia, aquestes finestres encara no havien estat afegides.