Aquesta cosa de l'ecologia

Avui he participat en un petit debat sobre el tema de l'ús que fem del parc de Collserola i la problemàtica que s'ha originat a causa de la massificació de les activitats dels homínids en aquest entorn natural o ja en podríem dir quasi natural.

La primera sensació ha estat que no hem pogut platejar les nostres tesis a debatre per donar una informació sobre la nostra visió de la qüestió que fos suficient perquè els oients tinguessin material per poder fer-se una idea del problema. 

El tema és que passen els anys passen les estacions, passen les persones de tota mena, sensibilitats i cultura i no canvia res d'important per poder dir que per fi acceptem la realitat sense por del que ens puguin dir i sense por de veure i fer veure que hi passa en aquest entorn tan especial anomenat Parc de Collserola.

En primer lloc a mi em dona la impressió que, com quasi sempre, els nostres administradors tenen més cura de la foto que de solucionar realment el problema o, si més no, intentar avançar una miqueta tot fent que la ciutadania pugui veure la realitat del Parc. 

Es crea amb tota la pompa a què ens tenen acostumats el Parc de Collserola perquè som el més i millor en la defensa de la natura però....ay...i el pressupost? És evident que sense un estudi seriós del qual és el manteniment i millora de les condicions del que ens han donat "El Parc..." no hi haurà un pressupost com cal i...apa, uns plorant que no poden fer més i d'altres mirant cap a un altre cantó perquè el dels recursos té altres preferències.

El que us vull dir és que hem de ser ordenats i sobretot sincers i conseqüents amb el que venem al personal. El respecte pel medi ambient, per la natura. Potser podrien començar per fer una miqueta d'ordre: 

1-Anàlisi de la situació. 
2-Debat a diferents nivells: Administracions, Responsables, tècnics i especialistes i també amb els ciutadans o representants dels usuaris. 
3-Conclusions 
4-Solucions sinceres i compromeses.

Doncs, estimats companys, com quasi sempre ens fotem un embolic, perdem l'ordre dels factors i apa a debatre sense conseqüències ni tan sols prendre nota de les diferents apreciacions i idees dels diferents actors i tots contens cap a cassa i qui dia passa any empeny. 

Conclusió, de moment el nostre, sí, sí, dic nostre... el nostre Parc a seguir patint per subsistir a la degradació sense fi que el sotmetem entre tots. 

Jo faig una reflexió personal i, la veritat, sembla que sempre tot és el mateix i ja quasi és avorrit arribar sempre a les mateixes conclusions.

Potser haurien de retrocedir bastant més i intentar descobrir si els homínids provenim del "Sapiens" o de les llambordes de les nostres rieres i camps (la natura).

És que sempre acabem igual!.... mira que ens costa fer un pas endavant i fer veure que tenim ja alguna cèl·lula en disposició d'evolucionar cap a algun tipus d'intel·ligència.

A veure si ens n'assabentem de la cosa:

Els problemes del Parc per culpa de la sobre utilització que en fem i de l'encerclament per un mar de contaminació de tot tipus sols es solucionarà si hi posen una verdadera i sincera voluntat tots i cadascun dels que hi som al seu voltant.

Dic tots!No ha quedat clar? ÉS UN TEMA DE TOTS PERQUÈ TOTS SOM LA NATURA, nosaltres i el Parc. Doncs vinga, menys proclames eco i més anar per feina.

Salut.