Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El Misku, així es deia, passejava tranquil·lament pel parc sense immutar-se davant dels petards que els nens tiraven allà mateix. Segurament hagués estat un dels poquíssims gossos que no té por als petards si no fos perquè a un amic meu se li va ocórrer la genial idea de llençar-li’n un just al costat. Com a molts altres nens, a ell tampoc li havien ensenyat que espantar animals no té res de divertit, al contrari, és cruel.
El resultat ja us el podeu imaginar, durant els dies previs i posteriors a Sant Joan, el meu gos es passava els dies mort de por a sota el llit dels meus pares sense voler sortir ni a menjar. És per això que m’agradaria compartir uns consells molt útils per ajudar als nostres animals de companyia durant aquesta època. Mentre la gent prefereixi el soroll de les traques a la bellesa d’una font de colors o d’una bengala, no hi podem fer més.
El primer i més important és que no els hem de renyar per tenir por però tampoc consolar-los amb carícies o paraules. Aquest gest farà que reforcem aquest comportament ja que és com si els hi diguéssim que tenir por està bé. Evidentment, tampoc podem obligar-los a sortir quan hi ha petards ni exposar-los a aquest estímul, això podria agreujar encara més el problema.
Quines opcions tenim, doncs? Tot i el tràngol que suposa veure patir a les nostres mascotes, l’únic que podem fer és mantenir-nos calmats i deixar que es refugiïn en un lloc on se sentin segurs. També és important tancar finestres, baixar persianes i posar la televisió o la ràdio per camuflar el soroll dels petards.
En els casos més extrems podem consultar al nostre veterinari per a que ens proporcioni alguna medicina però compte, no demaneu ni deixeu que us venguin la famosa “pastilla dels petards”. Aquesta pastilla l’únic que fa és immobilitzar-los físicament però no els calma ja que continuen sentint exactament el mateix que si no li haguéssim donat res.
Potser demano massa però per últim m’agradaria que, abans de tirar petards a tort i a dret, pensem també en els animals que viuen al carrer. No només gossos i gats, les aus i demés bestioles que viuen a carrer també pateixen i cap d’ells té la sort de poder comptar amb la seguretat que proporciona una llar.
Segueix @MarMampel a twitter
El resultat ja us el podeu imaginar, durant els dies previs i posteriors a Sant Joan, el meu gos es passava els dies mort de por a sota el llit dels meus pares sense voler sortir ni a menjar. És per això que m’agradaria compartir uns consells molt útils per ajudar als nostres animals de companyia durant aquesta època. Mentre la gent prefereixi el soroll de les traques a la bellesa d’una font de colors o d’una bengala, no hi podem fer més.
El primer i més important és que no els hem de renyar per tenir por però tampoc consolar-los amb carícies o paraules. Aquest gest farà que reforcem aquest comportament ja que és com si els hi diguéssim que tenir por està bé. Evidentment, tampoc podem obligar-los a sortir quan hi ha petards ni exposar-los a aquest estímul, això podria agreujar encara més el problema.
Quines opcions tenim, doncs? Tot i el tràngol que suposa veure patir a les nostres mascotes, l’únic que podem fer és mantenir-nos calmats i deixar que es refugiïn en un lloc on se sentin segurs. També és important tancar finestres, baixar persianes i posar la televisió o la ràdio per camuflar el soroll dels petards.
En els casos més extrems podem consultar al nostre veterinari per a que ens proporcioni alguna medicina però compte, no demaneu ni deixeu que us venguin la famosa “pastilla dels petards”. Aquesta pastilla l’únic que fa és immobilitzar-los físicament però no els calma ja que continuen sentint exactament el mateix que si no li haguéssim donat res.
Potser demano massa però per últim m’agradaria que, abans de tirar petards a tort i a dret, pensem també en els animals que viuen al carrer. No només gossos i gats, les aus i demés bestioles que viuen a carrer també pateixen i cap d’ells té la sort de poder comptar amb la seguretat que proporciona una llar.
Segueix @MarMampel a twitter