Efemèrides

Acabo de llegir dues notícies que inevitablement m’han retrotret al passat de Sant Cugat. La primera es refereix a l’inici del cicle de batudes de senglars d’enguany a la serra de Collserola. Això m’ha portat a la memòria uns documents santcugatencs del segle XVII en els quals ja es parla d’aquest tipus de cacera; és més, el pressupost municipal contempla una partida dedicada a sufragar algunes despeses dels caçadors. És a dir, fa quasi quatre-cents anys, la cacera de senglars ja es considerava d’interès públic. La qual cosa em fa pensar amb les especulacions que a voltes hem fet amb l’amic Domènec Miquel referent a l’origen del nom del carrer de les Marxes (dels Marges, des de fa trenta-tres anys); en imaginàvem els caçadors marxant per aquest carrer, i vés a saber si per caçar senglars.

L’altra notícia fa referència a la represa, setanta-set anys després, de l’Aplec de Sant Domènec. No sabia que aquest se celebrava per commemorar la victòria sobre les tropes franceses el 1810 prop de l’ermita. Realment, qualsevol excusa és bona per fer una celebració, i que se celebri una victòria en un país acostumat a commemorar derrotes, no està gens malament. Per cert, i aquesta és una observació d’historiador, les tropes vencedores no pertanyien, com comenta la notícia, a un exèrcit català, una tal cosa no existia a principis del segle XIX, era una barreja d’exèrcit irregular (les guerrilles, per entendre’ns), amb el que restava de l’exèrcit espanyol regular, poca cosa, i l’inestimable ajut d’oficials i tropes estrangeres, especialment anglesos.

No sóc caçador ni entusiasta dels aplecs, però les connotacions històriques d’ambdues qüestions m’han portat a parlar-ne.