No crec que jo hagi estat l'única persona que ha tingut durant anys pendent de resposta, del que es tractaven unes runes d'edificacions realment majestuoses, que es troben a la carretera de la Rabassada a pocs quilòmetres d'arribar al cap de munt de la carena i començar el descens cap a Barcelona.
El nostre parc de Collserola, lloc on estan enclavades aquestes runes, de les que avui no en queda malauradament casi res, a més de ser un pulmó vegetal d’incalculable valor per a Barcelona i per a la nostra ciutat, és l'espai en què es van produir, i per tant poden explicar, moltes de les coses que permeten recrear els fets del creixement de Barcelona des del segle XVI fins als primers vint anys del segle passat.
D’aquest immens espai arbrat i molts cops feréstec, tenint en compte la seva proximitat de Barcelona, la majoria de la població no en sabem res, o millor dit, no en sabíem res fins que el nostre museu, el Museu de Sant Cugat ens n'ha programat una fantàstica exposició per conèixer el que va ser la curta vida, un any no més com a establiment de joc, de l'esplendorós per l'època, Casino de la Rabassada.
Del casino no en queda més que algunes pedres, una paret que dóna a la carretera i un munt de matolls que en el pas del temps s’han apoderat de les runes i de l’oblit. Però sortosament en queden les fotografies de l'època que ens transporten a un temps en el que la societat catalana era ben diferent que la d’ara i que desprès de tants anys ens recorda que el Tibidabo, ara un parc ben bonic del nostre entorn, havia estat un lloc una mica inhòspit lluny de la ciutat de Barcelona i més a prop nostre, en què hi havia hagut diversos petites capelles d'eremites i pensadors que s’allunyaven del brogit, i ens ensenya la distància amb la Barcelona que ara coneixem. N’aniré parlant altres dies, perquè és un assumpte que val la pena gaudir a ben sopat, ara que comença a fer una temperatura que convida estar a fora. Mentre tant, felicitats al museu per la seva iniciativa, recull d'història que valia la pena conèixer i conservar en la memòria.
Segueix @lluisgodayolgen a twitter
El nostre parc de Collserola, lloc on estan enclavades aquestes runes, de les que avui no en queda malauradament casi res, a més de ser un pulmó vegetal d’incalculable valor per a Barcelona i per a la nostra ciutat, és l'espai en què es van produir, i per tant poden explicar, moltes de les coses que permeten recrear els fets del creixement de Barcelona des del segle XVI fins als primers vint anys del segle passat.
D’aquest immens espai arbrat i molts cops feréstec, tenint en compte la seva proximitat de Barcelona, la majoria de la població no en sabem res, o millor dit, no en sabíem res fins que el nostre museu, el Museu de Sant Cugat ens n'ha programat una fantàstica exposició per conèixer el que va ser la curta vida, un any no més com a establiment de joc, de l'esplendorós per l'època, Casino de la Rabassada.
Del casino no en queda més que algunes pedres, una paret que dóna a la carretera i un munt de matolls que en el pas del temps s’han apoderat de les runes i de l’oblit. Però sortosament en queden les fotografies de l'època que ens transporten a un temps en el que la societat catalana era ben diferent que la d’ara i que desprès de tants anys ens recorda que el Tibidabo, ara un parc ben bonic del nostre entorn, havia estat un lloc una mica inhòspit lluny de la ciutat de Barcelona i més a prop nostre, en què hi havia hagut diversos petites capelles d'eremites i pensadors que s’allunyaven del brogit, i ens ensenya la distància amb la Barcelona que ara coneixem. N’aniré parlant altres dies, perquè és un assumpte que val la pena gaudir a ben sopat, ara que comença a fer una temperatura que convida estar a fora. Mentre tant, felicitats al museu per la seva iniciativa, recull d'història que valia la pena conèixer i conservar en la memòria.
Segueix @lluisgodayolgen a twitter
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok