Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El pròxim 25 de novembre, el President, ha convocat eleccions anticipades al Parlament de Catalunya.
Dos anys ens separen de les anteriors eleccions. CiU, després de set anys d’acoso i derribo contra el Tripartit, va guanyar la presidència de la Generalitat amb tres promeses electorals: Sortir de la crisi, mantenir l’Estat del Benestar i millorar el finançament de Catalunya amb un nou “ Pacte Fiscal”.
Tres objectius ben clars que, segons ell, eren única i exclusivament responsabilitat del Tripartit en general i d’en José Montilla en particular. Segons en Mas, si canviàvem al pitjor govern que mai ha tingut Catalunya pel magnífic “Govern dels millors”, Catalunya tornaria, tal com diu el nostre himne, a ser rica i plena.
Dos anys després, res més lluny de la realitat. Analitzem-ho:
Primer fracàs. Pel que fa a la situació de crisi econòmica. El govern dels millors no ha estat capaç de baixar la taxa d’atur, de crear i mantenir el nostre teixit productiu, no ha estat capaç, en definitiva, de posar en pràctica tot allò que segons ell resoldria la greu situació de crisi econòmica. Catalunya és, ara, una de les CCAA amb més taxa d’atur, més endeutada i de les primeres en demanar el rescat al Govern Espanyol. D’això se’n diu fer país.
Segon fracàs. La promesa de no reduir a cendres el que tothom coneix com l’Estat del Benestar. Quan el govern tripartit va arribar a la generalitat el 2003, es va trobar un enorme dèficit en polítiques socials. Els 23 anys de pujolisme han marcat profundament el model social del nostre país. Mas ha aconseguit batre el rècord en retallar el nostre Estat del Benestar. El PIRMI, 37.000 professionals menys en serveis socials, pujar les taxes universitàries, l’euro per recepta, tancar plantes d’hospitals, augmentar les llistes d’espera, etc... Això sí, va eliminar l’impost de successions per a les rendes més altes.
Tercer fracàs. Va prometre millorar el finançament de Catalunya amb la firma d’un nou “Pacte Fiscal” o altrament dit segons convenia “Concert econòmic”. Així doncs, el passat més de juliol el Parlament de Catalunya aprovava sense unanimitat, una proposta de Pacte Fiscal que no complia amb la legalitat, inclòs l’Estatut. Mas, erigit per l’ANC com el nou messies del poble català, marxa cap a Madrid sabent que la seva proposta no serà acceptada pel seu íntim amic Mariano Rajoy. Tot plegat una pantomima difícil de digerir.
Artur Mas, davant les contestacions contra les seves retalles i el desmantellament de l’Estat del Benestar, fa el que tots els nacionalismes saben fer, agitar la bandera. Agitar la bandera per amagar les seves vergonyes i presumptes corrupteles, els seus pactes amb el PP, per atacar als més febles i aprofundir en les desigualtats socials. Les seves mentides i el seu desgovern ens aboquen, ara, a barallar-nos amb la resta d’Espanya al crit d’independència, plena sobirania o Estat Propi, això sí, amb il·lusió!
Segueix @davidgutierrezl a twitter
Dos anys ens separen de les anteriors eleccions. CiU, després de set anys d’acoso i derribo contra el Tripartit, va guanyar la presidència de la Generalitat amb tres promeses electorals: Sortir de la crisi, mantenir l’Estat del Benestar i millorar el finançament de Catalunya amb un nou “ Pacte Fiscal”.
Tres objectius ben clars que, segons ell, eren única i exclusivament responsabilitat del Tripartit en general i d’en José Montilla en particular. Segons en Mas, si canviàvem al pitjor govern que mai ha tingut Catalunya pel magnífic “Govern dels millors”, Catalunya tornaria, tal com diu el nostre himne, a ser rica i plena.
Dos anys després, res més lluny de la realitat. Analitzem-ho:
Primer fracàs. Pel que fa a la situació de crisi econòmica. El govern dels millors no ha estat capaç de baixar la taxa d’atur, de crear i mantenir el nostre teixit productiu, no ha estat capaç, en definitiva, de posar en pràctica tot allò que segons ell resoldria la greu situació de crisi econòmica. Catalunya és, ara, una de les CCAA amb més taxa d’atur, més endeutada i de les primeres en demanar el rescat al Govern Espanyol. D’això se’n diu fer país.
Segon fracàs. La promesa de no reduir a cendres el que tothom coneix com l’Estat del Benestar. Quan el govern tripartit va arribar a la generalitat el 2003, es va trobar un enorme dèficit en polítiques socials. Els 23 anys de pujolisme han marcat profundament el model social del nostre país. Mas ha aconseguit batre el rècord en retallar el nostre Estat del Benestar. El PIRMI, 37.000 professionals menys en serveis socials, pujar les taxes universitàries, l’euro per recepta, tancar plantes d’hospitals, augmentar les llistes d’espera, etc... Això sí, va eliminar l’impost de successions per a les rendes més altes.
Tercer fracàs. Va prometre millorar el finançament de Catalunya amb la firma d’un nou “Pacte Fiscal” o altrament dit segons convenia “Concert econòmic”. Així doncs, el passat més de juliol el Parlament de Catalunya aprovava sense unanimitat, una proposta de Pacte Fiscal que no complia amb la legalitat, inclòs l’Estatut. Mas, erigit per l’ANC com el nou messies del poble català, marxa cap a Madrid sabent que la seva proposta no serà acceptada pel seu íntim amic Mariano Rajoy. Tot plegat una pantomima difícil de digerir.
Artur Mas, davant les contestacions contra les seves retalles i el desmantellament de l’Estat del Benestar, fa el que tots els nacionalismes saben fer, agitar la bandera. Agitar la bandera per amagar les seves vergonyes i presumptes corrupteles, els seus pactes amb el PP, per atacar als més febles i aprofundir en les desigualtats socials. Les seves mentides i el seu desgovern ens aboquen, ara, a barallar-nos amb la resta d’Espanya al crit d’independència, plena sobirania o Estat Propi, això sí, amb il·lusió!
Segueix @davidgutierrezl a twitter