'Pintura i altres impureses'

"Tira tinta Anna... més... taca-ho tot, tranquil·la...", és el millor consell que he rebut referent al fet pictòric, en el seu moment. Un "tira tinta" que parlava d'allunyar-me d'anacròniques convencions estètiques, de trencar-ho tot, d'establir un llenguatge pictòric no constrictiu, en el qual la llibertat expressiva depassés hipotètiques tanques que imposen criteris selectius en els quals s'estableix, "a priori", quins materials, formats, etc. són els adequats a cada disciplina.

M'explico:

"En la disciplina de pintura acrílica ho faràs així, en la disciplina de pintura a l'oli "aixà"; si fas servir una tècnica de dibuix, has de pensar en ella no com a una tècnica final, sinó com un pas previ a; si et serveixes de les aquarel·les, ha de ser de tal manera..." I així fins a l'esgotament. I de tantes normes, tanques i límits, s'avorreix qualsevol ànima creativa. Déu ser això, aquest record, el que fa tan atractiva als meus ulls aquesta mostra.

"Pintura i altres impureses", fantàstic.

Impureses afegides al fet pictòric. Suma de materials per plantejar un discurs.
En una albada, després de prendre's el seu cafè, es va dirigir al seu taller. Feia fred, al carrer encara era fosc, però ja es començava a intuir la claror al damunt del Tibidabo. Va sentir cantar un ocell saludant el nou dia i va decidir incloure aquest fet en la seva nova obra que tenia tan sols en les seves primeres passes. "Com ho faria?", rumiava, callat... Depenent de quina tècnica utilitzés per expressar el sentiment d'alegria que li havia provocat sentir el cant d'aquell ocell estaria trencant una tradició en la tècnica. Va decidir que li era ben bé igual, l'alegria que sentia en recordar el cant de l'ocell depassava la por de ser diferent, de fer les coses "malament", de què l'assenyalessin com a exemple de què no s'ha de fer en arts plàstiques. Va posar-se al davant del seu cavallet, del seu treball, amb el cor a mil per hora. I va "plantar-hi" un ocell de paper retallat de molts colors al bell mig del seu quadre. Estava satisfet. Aquell ocell mut de la seva pintura li cantava a cau d'orella i el feia reviure la sensació d'hores abans. I què si era incorrecte, si era un error, si era l'element que desequilibrava la composició?

El Miles Davis va deixar dit ben clar que els errors no existeixen. La creació es nodreix de bogeries, d'impureses, tot serveix per construir un camí, pel qual caminem i moltes vegades, que ens espanta, per què és un camí en constant construcció i desenvolupament.

És la singularitat, el tic, l'element sorpresa el que converteix quelcom comú en art. El que ens commou i ens atrapa és "l'error". La impuresa.

Les impureses d'aquesta mostra enriqueixen el discurs de cadascun dels artistes que hi participen i enriqueixen també el nostre imaginari d'espectadors. Benvingudes les impureses! Benvinguda la troballa atzarosa!

El molt que significa per a mi la pintura i la seva llarguíssima tradició, en contrast i suma amb aquestes impureses, és l'expressió més sincera que em pugui imaginar. Crec fermament en què en la barreja viu la síntesi dels contraris i odio profundament les coses impermeables als canvis i que viuen completament alienes a la realitat, fermament agafades a les seves veritats immutables. La simbiosi que ens proposa aquesta exposició és un exemple de convivència entre elements discordants.

I tant de bo ho poguéssim aplicar en altres àmbits de les nostres vides, on tot és molt més compartimentat. Estic pensant concretament a poder aplicar-ho a relacions interpersonals, relacions entre països. Estic convençuda que enriquiria molt més la difícil realitat diària.

Els artistes que amb les seves impureses afegides a la pintura ens donen aquest bri d'esperança que manté oberta una porteta a una realitat més rica i amable en aquesta mostra, són: Eduardo Balanza, Manolo Belzunce, Miguel Fructuoso, Pedro Guirao, Ana Martínez, Gil Antonio Munuera, Sonia Navarro, Sergio Porlan i Juan Sanchez.