La pintura alternativa

Fa uns dies vaig ser convidat a una de les sessions de treball del taller de pintura de l'Espai Maristany a càrrec de l'equip de Windown destinat a l'expressió artística de perfils amb diversos tipus de discapacitats.

En alguna intervenció anterior us he parlat d'aquest espai perquè crec que utilitza una metodologia interessant de conèixer per valorar les capacitats, el talent i les reaccions de les persones, quan veuen que han estat capaços d'arribar on ni ells mateixos pensaven que hi podien ser. Va sobtar-me el mètode, i per això no sols vaig assistir-hi, sinó que en oferir-me la possibilitat de participar-hi i viure-ho des de dins, vaig sentir-me temptat de fer-ho i vaig acceptar.

En un ambient distès vaig compartir amb un grup nombrós de nois i noies de totes les edats i amb diversos tipus de discapacitats la sensació de quant et donen un full de paper en blanc i et conviden a expressar-te a través d'ell.

Al primer moment se sent un buit absolut, però a l'enfrontar-nos a la possibilitat de crear i amb el suport dels monitors te n'adones que tot i semblar diferent la barrera per crear sempre és la mateixa, que el límit està en atrevir-se i tot seguit deixar-se portar fins a fer-ho.

En pocs minuts es van anar veient un munt d'imatges que reflectien com veuen les coses que els envolten els qui ho estaven interpretant i el resultat tampoc era tan diferent del que admirem en exposicions d'artistes reputats. L'experiència, molt estimulant em fa que pensar en què hi ha d'alternatiu en aquesta pintura i quant d'important hi ha en el camp de les intel·ligències múltiples.