L’Arrabassada

En les darreres setmanes hem pogut llegir en diversos mitjans la notícia que feia esment de la carretera de l'Arrabassada com una de les més perilloses de Catalunya d'acord amb el nombre d'accidents que s'hi produeixen. La realitat és que si comptéssim el trànsit que suporta aquesta via i les característiques de la mateixa segurament seria una qüestió que l'entendríem o no ens semblaria estrany que és catalogues d'aquesta forma.  

No fa gaires dies baixant al vespre des del Tibidabo fins a l'avinguda de Gràcia vaig tindre l'ocasió de poder ser testimoni de la quantitat d'infraccions que es fan en tan pocs quilòmetres. Per una banda si vens de Barcelona és un tram estret, de l'ample habitual de carretera, després d'haver fet tota la pujada per una via molt més ampla i espaiosa. És cert que fa baixada i que per la seva situació té tendència a acumular humitats a partir de la tardor i fins a arribar a la primavera. També ho és que hi ha un tràfic justificat, molt més abundant que en qualsevol altre accés d'aquestes característiques a la ciutat, per ser una de les vies que connecta Sant Cugat i una part gens menyspreable del Vallès occidental amb Barcelona. 

Però és que ara a tot això s'hi afegeix el fet que bastant, per no dir molta de la gent que la utilitza sovint a deshores, un cop o l'altre s'hi ha trobat porcs senglars per les voreres o simplement travessant la via. La por a l'accident fa reduir la velocitat encara més a alguns conductors en una via en la qual els espais per avançaments són molt escassos i els nervis per poder fer-ho molt perillosos. Si a això hi afegim les motocicletes que respecten poc o gens les senyalitzacions del paviment, fa que la carretera es converteixi en una via de difícil i perillosa circulació, ja no pel que puguis fer tu, sinó pel que poden fer els altres. 

Tots sabem que és un tema difícil pel seu indret, però també seria bo trobar la forma que aquesta carretera que travessa el vell mitjà del Parc de Collserola tornés a ser un espai de gaudir i no un perill.