Passejant per Sant Cugat

No fa gaire dies vaig aprofitar la visita d'un bon amic per anar a donar un volt per Sant Cugat. Com sigui que teníem moltes coses a explicar-nos, vaig pensar que era millor fer-ho tot caminant pels nostres carrers de forma pausada i tranquil·la. Una de les coses que tinc ben clara és que vivim en una ciutat en què es pot fer vida de poble, però ens obstinem a portar dinàmiques i acceleració pròpies de ciutat, fins i tot quan no treballem. Sovint he pensat que hauríem de repensar aquest fet.

En sortir de casa, amb el brogit del centre i fugint del soroll dels cotxes, vam entrar pel turó cap al Monestir, i ens vam adonar que ja podíem tornar a parlar sense alçar la veu, de forma quasi silenciosa. El meu amic que viu en una ciutat alemanya i sovint ve a Barcelona per feina, tot de cop va fer un silenci, i encara que amb una mica d'enyorança em va dir que no veia fàcil tornar a Catalunya per quedar-s'hi en el futur. Després va encetar un nou tema. Em va fer mirar amunt i va mostrar-me els edificis que teníem al voltant.

Estàvem al bell mig de la plaça del Mercat Vell i mostrant-me les altres edificacions del seu voltant em va fer veure-les amb deteniment. T'agraden, va preguntar-me? Al que jo vaig contestar afirmativament respecte d'algunes d'elles. Sense donar-me temps va dir: Quantes vegades has passat per aquí i no te les has mirat, i després vas a fer turisme ben lluny per veure quelcom com el que tens a casa?

Segur que molest amb ell mateix pel punyent que havia estat, amablement em va donar una raó. En qualsevol lloc que vagis et parlen del que tenen perquè en coneixen la seva història, ho aprecien i ho valoren i això els hi fa conservar-ho i sempre que poden gaudir-ho. Aquí tenim meravelles però ens permetem passar-hi cada dia sense donar-li gens d'importància.

Tot d'una va lligar aquesta afirmació amb el raonament de per què li semblava difícil tornar a Catalunya tot afirmant que qui s'ha acostumat a una forma de vida que encara que bastant més durà que el nostre en molts aspectes, és més respectuosa amb el seu entorn, i a ell al viure així li costa fer un pas enrere. No cal dir que no vam parlar de gaire més, però em va quedar clar que potser hauríem de fer un pensament i conèixer i conservar millor el nostre, per poder seguir passejant per Sant Cugat cofois de la nostra ciutat.