Les nostres voreres

Sóc conscient que quan parlem de la ciutat tenim la tendència a comentar les millors experiències viscudes en ella, o els defectes que ens presenta de la millor forma que som capaços d'expressar.

Avui us explicaré una vivència que vaig tenir aquests darrers dies i que em va fer pensar. No fa gaire que passejava amb un bon amic que sovint em visita i ens agrada, tot xerrant, comentar sobre el que anem trobant al nostre pas. Després de fer una bona estona que ens entreteníem amb el gran canvi que s'ha produït en poc anys, em feia un comentari que va preocupar-me. Va fer-me veure que tenia els peus xops, i no era de l'aigua que plovia, sinó de la que ja hi havia a terra.

Em va sorprendre però no em va venir de nou. És cert que és molt difícil mantenir una ciutat en perfecte estat en aquest sentit, però el que també està clar és que tenim la sort que la pluja no sovinteja perquè la realitat és que els bassals, quan ho fa, són difícils d'evitar vagis per on vagis. També érem conscients bo comentant-t'ho, que hi ha un arbrat que és propens a fer grans arrels que aixequen el paviment i que un dels grans valors que gaudim és el de l'extraordinària vegetació que conviu amb nosaltres en la nostra vida quotidiana. També sabem que l'arbrat és per donar-nos ombra a l'estiu i que el que tenim és el millor en aquest sentit, però també que aquest es mereix un manteniment per l'espai en el qual està situat.

Sabem que a tot no s'arriba però cal tenir present que hi ha criatures i gent gran que no poden anar esquivant obstacles, ni que sigui d'aigua quant a més moltes parts de les voreres han quedat com a "territori" de les bicicletes. Sort que no ho fa gaire sovint a pesar de la falta que ens fa, però és llàstima que quan plou ens n'adonem que no ens ocupem prou de les nostres voreres.